PARTICIPANT A BOCARÀDIO SOBRE L’ESPAI PATRIMONIAL DE LA BATERIA DEL TURÓ DE LA ROVIRA

image

Bateria del Turó de la Rovira (by carmemix)

La setmana passada, el 14 d’abril, dia que es commemora l’aniversari de la proclamació de la II República, vaig participar a Boca Ràdio, la radio associativa jove del Carmel de Barcelona en un programa radiofònic especial dedicat a l’espai de la Bateria antiaèria del Turó de la Rovira dins del programa sobre l’actualitat cultural de la ciutat Hiperactivicat. Estic molt contenta d’haver-ne fet part i  haver aportat el meu punt de vista (boig, parcial, crític) sobre aquest espai patrimonial i la seva recent museïtzació, una perla de lloc i racó ciutadà de recuperació històrica de la guerra civil, ara malauradament un pèl ‘enredat’ pel turisme massificat que potencia el nou model Barcelona. Els conductors del programa són en Carles Sanchez Beltran i l’Alba Irigoyen Gómez, i van proposar de realitzar aquest especial de quasi tres hores en motiu de la inauguració de la segona part del procès de museització i acondicionament dels accessos plantejant diferents visions i opinions:

A més de ser un mirador extraordinari a 360 graus de Barcelona, la bateria del Turó de la Rovira és un espai bèl.lic del periode de la guerra civil i zona de preservació de la memòria històrica d’aquesta tràgica etapa. Des de fa uns dies, a partir de les exposicions que es troben en els tres espais oberts, es pot descobrir la història de la ciutat de la Guerra Civil, la postguerra i el Barraquisme. El programa va convidar a alguns dels protagonistes de tot aquest procés de recuperació i dignificació d’aquest petit gran indret de Barcelona: es va parlar amb en Joan Roca, director del MUHBA Museu d’Història de Barcelona, na Custòdia Romero, activista des dels anys 70 i fundadora i expresidenta de la l’Associació de veïns del Carmel, en Ramon Arnabat, comissari de la part de Guerra Civil, la Mercè Tatjer, comissària de la part de Barraquisme, en Jordi Ramos, arqueòleg que va intervenir en tot el procés de creació del Museu, l’Anna, el Fidel i la Mari Carmen, els avis de l’Espai Caixa el Carmel i servidora com a gestora cultural i especialista també en patrimoni.

La BSO és de la cantant Izä , una artista que també viu a Horta-Guinardó. La veritat és que va ser una estona d’entrevista molt agradable i entretinguda. Si teniu paciència, em trobeu en aquest podcast a partir del minut 02:14:00… Bona escolta, crec que si us agrada la història de la ciutat, la gestió dels espais culturals i la guerra civil, us resultarà molt interessant.

  1. Estic d’acord en que això del mirador pot semblar una estratègia de màrqueting banal però també es pot mirar d’una altre manera. Si jo fos el responsable de fomentar que els ciutadans visiten la bateria segurament consideraria la idea del mirador com un concepte interessant en un doble sentit. D’una banda la idea del mirador pot ser un atractiu per atreure a aquells veïns poc interessats per la història i, d’altra banda, el concepte de mirador és clau per interpretar l’indret doncs si les bateries es van instal·lar al Turó de la Rovira va ser perquè aquest tenia i té una esplèndida vista panoràmica.

  2. Com no he visitat recentment les bateries del Turo de la Rovira no puc opinar sobre la seva museïtzació orientada al consum turístic massiu de la que parles però em fa l’efecte que no és un cas comparable al Park Güell o Montjuïc doncs em sembla un projecte més orientat al consum intern ciutadà que al turisme. Els barcelonins també fem turisme dins la nostra ciutat i és d’agrair que s’obrin espais de lliure accés a l’ús ciutadà.

    • carmemix

      Amic Manel, la museïtzació no està orientada al turisme, sino la seva difusió instrumentalitzada sovint per atraure el públic forani, un espai que és venut com a mirador de la ciutat i no com a un lloc de recuperació de la memòria dels fets de la guerra civil, per tant es banalitza el seu significat històric, de memòria i d’identitat. És un cas comparable perquè està tenint problemes d’accés importants, de fet properament es rescindirà l’accès a l’espai apenes museïtzat, i com a exemple de necessitat de control d’accés es pot comparar amb altres exemples i fòrmules d’espais patrimonials d’implantació recent. Gràccies per la teva!😉

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: