‘PATRIMONI EN TEMPS DE GUERRA’ AL REIAL MONESTIR DE PEDRALBES

Pedralbes1

Fa uns dies i després de molts anys, vaig anar de visita a un enclavament patrimonial excepcional de més de 7 segles d’història. Envoltat d’un entorn natural amable, el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes és un petit oasi de pau lluny de la sorollosa ciutat de Barcelona, i al seu voltant se’n conserven algunes de les cases que constituïen aquest nucli des del 1327 i algun edifici tunejat, com el què ara és propietat de la Fundación Godia, amb una antiga columnata del Ripollès. Traspassar les portes del monestir és endinsar-se en un món de silenci i recolliment, malgrat la sorpresa i emoció de trobar-te de cara amb el claustre gòtic original més gran del món, la tomba reial d’Elisenda de Montcada i la capella multicolor de Sant Miquel – d’un estrany i extraordinari efecte mapping atapeït a lo Giotto – i que aviat es procedirà a la seva completa restauració gràcies al crowdfunding que es va dur a terme farà uns mesos. Ara i des de fa dos anys, el Museu del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes funciona com a ens propi, autònom del MUHBA. Allí vam tenir el privilegi de ser acompanyades per la Carme Aixalà i en Jordi Ramos, els comissaris de la mostra que aquests mesos vinents es podrà visitar i que parla d’un dels moments històrics més rellevants d’aquests quatre murs seculars: ‘Patrimoni en temps de guerra, el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes’:

Pedralbes

Un racó amagat. El monestir de Pedralbes al servei del País.
L’any 1937, en plena guerra civil, el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes que depenia de la Comissaria de Museus de la Generalitat republicana, es va declarar Museu d’Art Gòtic Català. En temps de confusió i conflicte bèl•lic, aquest gest es va considerar una manera de promoure normalitat i mantenir el dinamisme cultural de la ciutat, havia estat un projecte que ja es gestava des dels anys vint en el qual també hi havia participat l’escultor Llimona p.ex., però que havia estat deixat de banda quan l’any 1934 s’obre el Museu d’Art de Catalunya, l’actual Mnac .

Durant els anys de la guerra civil, el monestir va viure moments molt intensos, es va convertir en un gran dipòsit d’obres d’art, principalment del govern de la República que a mesura que es va anar traslladant, sempre viatjava acompanyat d’un gran patrimoni, com a garants i custodis del tresor nacional. L’any 38, també esdevé la seu de l’Arxiu Històric General de Catalunya a conseqüència del trasllat del gran dipòsit documental i arrel dels greus bombardejos que la ciutat de Barcelona patia. Acabada la guerra, la SDPAN o el Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional creat pel govern franquista, va anar recuperant dels territoris ocupats la majoria d’aquest tresor i el monestir el van convertir en el Servicio de Defensa y Recuperación Artística, un dipòsit de fons artístic fins l’any 1941, moment en el qual van retornar les monges clarisses de l’exil•li. D’aquell període, cal agrair la preocupació i dedicació de persones com Josep Rocarol, Pere Corominas, Martí de Riquer, Joan Amat o Agustí Duran i molts d’altres anònims, veritables protagonistes d’una exhaustiva tasca de protecció del patrimoni cultural sota les bombes d’una malaurada tragèdia històrica.

Pedralbes2

Una interpretació senzilla i encertada. L’Exposició.
Amb una introducció històrica tan àmplia, intensa i concentrada en un període cronològic de tan sols tres anys, el desconcert del visitant és enorme, perquè aquí es parla d’un espai d’una vàlua històrica excepcional, d’uns fets que molts d’ells encara es desconeixien i que gràcies a l’exhaustiva tasca dels comissaris de l’exposició, comencem a saber-ne els detalls. Només per aquesta càrrega històrico-documental ja paga la pena apropar-s’hi pel recinte i experimentar la immersió d’aquells convulsos anys trenta.

La proposta museogràfica que es presenta s’ha basat en la distribució espaial de magatzem de les obres artístiques i documentals, és a dir, la distribució de l’exposició ha reinterpretat amb el mobiliari, la posada en escena de les peces i altres ornamentacions la distribució física original de caixes plenes de peces patrimonials. Tant és així, que les vitrines expositives segueixen una línia estètica que recorda aquests contenidors de magatzematge, fetes de fusta clara i numerades segons la distribució original que se’n conserva.

Pedralbes3

El programa i la cartelleria és exquisida i senzilla, utilitza una tipografia similar a les lletres d’una màquina d’escriure de l’època, igual que molta de la documentació exposada. Tots aquests detalls físics ajuden el visitant a contextualitzar i interpretar la informació amb una millor comprensió i al mateix temps milloren el fil argumental, un exemple que amb recursos senzills també es pot afavorir una millor immersió del visitant i per tant una major entesa del projecte i contingut museogràfic.

Pedralbes5

L’imaginari històric. Nomenclatura.
Et quedes estabornit pel pes històric escoltant la fonètica d’estranys i llunyans conceptes com comissaria, defensa del patrimonio o ministerio de la guerra, la interessant nomenclatura recuperada d’un temps pretèrit que ja no hi és. Un exemple que em va agradar molt, la Caja de Reparaciones, que fa pensar a un contenidor d’eines d’un mecànic i que en canvi va ser un organisme creat l’any 1936 pel Ministerio de Hacienda per vetllar i restaurar els objectes confiscats a famílies que per la importància material del seu patrimoni calia mantenir-lo en espais arrecerats i un cop finalitzat el conflicte, retornat als seus propietaris. A Barcelona hi va haver varis d’aquests espais, i un va ser el Palau Robert. També el monestir de Pedralbes va tenir aquesta funció, i en ell es van allotjar centenars d’obres, la gran majoria procedents de Madrid.

Un peculiar mecanisme d’arxivística i que es manté en l’actualitat són les fitxes, amb els objectes confiscats que s’havien de tornar, amb el nom, descripció, mides, cronologia, procedència i nr. inventari de cada peça, unes fitxes que s’allotjaven en llibretes, algunes de les quals s’hi exposen. També les etiquetes, un sistema d’etiquetatge que s’enganxava al revers del quadre i que identificava la procedència i destinació de les peces, un interessant testimoni documental que permet fer una línia cronològica del desplaçament d’un quadre, p.ex. com el què hi ha exposat del president de la República Manuel Azaña, que va ser confiscat de la seva residència de Caldetes i que en una etiqueta de l’any 39 indica ‘Recuperado del enemigo’, del Ministerio de Educación Nacional y Depósito de Caja de Pensiones.

Pedralbes4

Una exposició molt interessant, perquè toca un tema de molta actualitat com és la pèrdua, conservació i protecció del patrimoni artístic i cultural en temps de guerra (Iran, Afganistan, Síria) i el toca en un context contemporani que encara ens ‘toca’ molt, també perquè és un tema encara poc estudiat, amb documentació un percentatge de la qual encara no és de domini públic i finalment perquè ha estat aquest un contingut llargament estudiat pels seus comissaris, més de 3 anys de recerca i documentació. S’espera que al setembre surti editat el primer llibre de la col•lecció pròpia del Museu amb l’exemplar dedicat a aquesta investigació. Mentrestant, aneu-hi, paga molt la pena, una història amagada i desvetllada sobre la necessària conservació d’un patrimoni en temps de guerra.

Totes les fotos autoria @carmemix (demanar permís ús i/o citar font amb link)

  1. carmemix

    Gràcies, Teresa, una museografia senzill, amb molts recursos sí, però orientada al contingut i sense res de més. Si passes per Bcn abans de finals d’any no te la pots perdre!😉

  2. Preciós. Moltes gràcies per mostrar-nos-ho🙂

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: