DE VIKINGS, BLOGGERS I EXPOSICIÓ AL MUSEU MARÍTIM!

viking13

(versión ESP)
Fa uns dies vaig assistir a una trobada de bloggers sobre l’exposició Vikings organitzada pel Museu Marítim de Barcelona, un tipus d’acció comunicativa encara poc explotada i que com explicaré a continuació, d’un valor afegit necessari per a les organitzacions culturals.

Vikings ha volgut oferir una nova visió d’una de les societats històriques més mitificades de l’imaginari col.lectiu de molts de nosaltres. I Vikings ha volgut trencar amb aquest estereotip. Però, ho ha aconseguit?  Com em vaig quedar amb molts interrogants en aquesta primera visita, doncs vaig proposar-me tornar, ara amb més elements que m’han permès aprofundir en aspectes que m’interessaven poder observar amb major tranquil.litat:

viking7

Els vikings, societat, civilització o cultura?
L’origen etimològic de ‘viking’ està representat per una paraula composta: ‘vic’, que vol dir’ fiord’, i el sufix ‘ing’, que vol dir ‘que viu a’, és a dir, una persona que viu a un fiord. La definició establerta a partir dels darrers estudis històrics diu que viking també vol dir algú de procedencia escandinava, que s’englova dins una societat rural, que són comerciants i saquejadors i grans navegants, recordem que van enfilar-se des del Mar del Nord al Mediterrani i d’Amèrica a Oceania. Em resum, viking és més aviat una determinada manera d’actuar, una manera de fer que va durar del s. VIII al s. XII. en la línia cronològica de la Història.

Els vikings comparteixen llenguatge i estructura social, convivien entre una cultura de tradició nòrdica (d’aquí ve el terme Norse) i influences cristianes i compaginaven la pràctica també de dues religions, la cristiana i la norse, més animista. Per tant tot plegat ens indica que estem parlant d’una civilització, d’una entitat cultural o d’una cultura viking molt heterogènia? Podríem dir que ens trobem davant una cultura de transició composta per desenes de pobles? … O més aviat estem davant un work in progress en investigació històrica? No sona tot una mica a contradicció conceptual? Aquest era el meu primer dubte i primera observació, em remeto a totes les paraules utilitzades que he anat llegint als plafons i a la publicitat de la mostra. No em permetria ni voldria posar-me gaire ortodoxa en aquest punt, però si no es marca amb claredat quin concepte – també lingüístic – es vol transmetre, ni jo que estic una mica introduïda en temes històrico-culturals ni els usuaris més lúdics entendran què estan visitant. O potser el fil argumental no s’ha elaborat amb prou cura i el concepte es barreja amb el missatge prioritari de voler trencar amb la imatge viking, però sense oferir l’alternativa de què sí és, o, com abans em referia, la percepció viking és tan heterogènia que queda oberta a moltes interpretacions, igual que un conte amb diferents finals, potser aquesta ha estat la intenció primera de la producció.

viking11

El disseny expositiu
A partir de treballar vuit àmbits temàtics, l’exposició presenta més de 400 peces originals procedents del Statens Historika Museet d’Estocolm, totes contextualitzades per explicar com s’organitzaven en comunitat, els cultes religiosos, els rituals de la mort, l’artesania norse – hi ha peces precioses, de fina manufactura, elaborades amb ferro, acer, metalls i pedres precioses, ossos o vidre -, el comerç i les influences culturals o la seva relació amb el mar, grans experts en navegació i coneixedors del domini dels vents, els corrents marins o la meteorologia.

viking14

A partir d’una divisió espaial protagonitzada per llargues fileres i parets de vitrines, el disseny és realment trencador, amb estructures osades i geometries irregulars blanques com el gel, un aspecte peculiar que guanya amb l’estètica del disseny nòrdic minimal. I el disseny nòrdic és sinònim de practicitat. Be és cert que la peculiar estètica d’alguns contenidors expositius ho semblaven, per exemple hi havia aparadors que eren un 2×1, dos mostradors més una pantalla multimèdia incorporada, però d’altres eren peces més aviat decoratives, com uns contenidors amb cercles mòbils giratoris que no tenien més gràcia que veure un disseny per un costat i paraules per l’altre. És molt possible que la interactivitat també s’hagi volgut treballar des del mateix disseny, és a dir, permetre tocar als usuaris i jugar amb el mobiliari, però pel que vaig experimentar molts cops rossava la superfluïtat, un resultat que li restava força.

viking4

viking5

Tecnologia, interacció, públics i comunicació
La coproducció MuseumsPartners i Museu d’Estocolm a les versions de Sydney ‘Vikings beyond the legend’ i Edimburg ha guanyat els premis millor experiència interactiva i millor expo temporal dels Museums Oskars 2014. I els felicito, però si parlem de primers passos. I m’explicaré:

És aquesta realment una exposició interactiva? Pels meus coneixements i experiències, em permetria dir que no gaire. Existeixen elements audiovisuals i interactius en aquesta proposta, cert, però no compleixen gaire la funció d’interactivitat si per interactivitat s’entén la interactuació proactiva entre els continguts i els usuaris que, a partir d’una acció participativa amb una metodologia lúdica, els proporciona més coneixements i acomplint aquests objectius didàctics.

És cert que hi havia un bon desplegament multimèdia, amb panells audiovisuals i interactius, molts de format mitjà, de discretes proporcions. La majoria dels panells interactius que hi havia, que eren pocs no arribaven a la desena, no estaven ben senyalitzats, per la qual cosa l’ocasió d’interactuar amb ells es perdia. Com vaig tornar en horari de tarda post-escola, vaig poder veure alguns nens tocant aquests elements i observar-los de ben aprop: petits i grans es deixaven arrossegar per l’estètica visual llampant dels elements que sortien a pantalla, però res més, la gran taula multitouch que hi havia al centre de l’espai era un joc d’objectes i imatges que apareixien i desapareixien i no pas anaven a la descoberta – ells sols – de com funciona una excavació arqueològica i els passos de la pala, la rasqueta, el pinzell i els guants. Els adults, amb un pèl de paciència i ganes, potser entenien millor aquesta eina interactiva, també com una altra que et permetia anar vestint per trams a diferents personatges, amb les robes, cinturó i fíbules que havien usat en el seu quotidià.

Al final de tot, hi havia un panell de format mitjà amb un quiz interactiu que tancava la mostra i et mesurava els coneixements que havies adquirit en el teu viatge víking: vaig aconseguir passar amb un aprovat ras. O aquell dia no estava inspirada o potser no m’han sabut trasmetre l’excés de continguts que a parer meu aquesta exposició presentava, tanta havia estat la infoxicació que a l’última part vaig trigar un pèl en entendre la metàfora de la instal.lació d’un casc.

viking15

No negaré que l’experiència interactiva no hi sigui, no, però és minsa, i per a determinat públic més concentrat en l’estètica que en la informació que l’eina tecnològica podia oferir, malgrat que molt em temo que la proposta s’hagi adreçat més aviat a un públic generalista, d’aquí aquesta heterogeneïtat tant de continguts com d’eines emprades. Aleshores la pregunta és, era aquesta la intenció des d’un principi o no es tenien clars els públics objectius? Es pot parlar d’una proposta expositiva per a tots els públics? Potser sí, però aquesta manca de segmentació podria provocar precisament això, objectius no complerts, la falta de resultats amb suficient impacte i la necessitat imperativa d’oferir activitats complementàries per satisfer a determinats tipus de públic poc presents, i amb necessitat d’oferta, com l’infantil, i que el Museu Marítim ha sabut compensar proposant diferents activitats més en la línia del públic familiar. Llavors vol dir que si fas una proposta per a tots els públics – concepte en el màrqueting cultural actual pràcticament inexistent, perquè un tot no representa a molts -, es perdria la intenció d’obtenir un gran èxit? No, i un exemple és el British Museum amb la contemporània proposta ‘Vikings, life and legend’, però l’oferta haurà de consistir en oferir propostes de gran format tan irrepetibles i mediàtiques com el vaixell reial exposat, és clar que per això cal disposar de molts recursos econòmics.

viking16

Patrimoni i cultura de bloggers
I aleshores , quin és l’objectiu del museu i què necessitem els bloggers com a opinionistes en aquest tipus de trobada? (alguns dels meus companys han fet posts que senyalo més avall, ja han donat la seva opinió). La majoria dels espais culturals que ofereixen aquest tipus de proposta comunicativa, es regeixen bàsicament per aconseguir més impacte en la difusió de la seva proposta, la qual cosa no està mal i és d’agrair, així que continueu així. Però aquest format pot oferir molt més:

Si l’objectiu d’un blog determinat és posar al dia als lectors sobre propostes d’agenda, el museu o l’espai cultural s’assegura complir amb l’objectiu de la difusió. Però si en canvi convoco a especialistes del tema, el museu guanya molt més, perquè aquest especialista, amb la seva opinió, li proporciona una diagnosi amb la qual aprendrà per a un proper cop! I és aquí on em sembla que els espais culturals i patrimonials encara no han descobert l’enorme potencial d’aquest tipus de blogger, influencer i especialista.

I per a què aquests tipus de propostes siguin al cent per cent satisfactòries per a les dues parts, s’agrairia molt que l’amfitrió no se n’oblidés del següent:
1. Oferir materials adients pel blogger, com un dossier de premsa, proporcionar-los un link amb imatges de recurs o un pen o disc amb aquest material gràfic.
2. Preparar la visita guiada indicant quatre idees força, deixar una estona free perquè el convocat pugui voltar amb llibertat i propiciar preguntes que parlin del backstage
3. Interactuar abans, durant i després de la trobada i que no se n’oblidi de fer una monitorització sobre l’impacte i els resultats a les xarxes.
4. Cuidar aquest tipus d’influencers, oferir-los valor afegit perquè posen temps , ganes i experiència que cal retornar, quid pro quo.

I per acabar, tal com em deia un company durant la visita, és cert que som un tipus de públic diferent, però també un canal d’opinió, així que no veig contradictori que de vegades ens podem mesclar amb els periodistes, els objectius són diferents, la repercussió també i el format de la visita es pot adaptar a tots dos. Em preocupa pensar que segurament encara pesen més altres qüestions, com el corporativisme o la no acceptació de nous fenòmens comunicatius com és el món dels bloggers. I malgrat que la tecnologia ens està abocant a la creació de nous processos i noves realitats, insisteixo, hi ha lloc per a tothom.

Gràcies Museu Marítim per aquesta ocasió, com veieu la vostra iniciativa ha donat fruits!

 

CARA B:
A Miradas desde la Copa, de Santos M. Mateos
A Patrimoni Cultural, d’Antoni Rojas
A Raining Stones, de Manel Miró

I esperem el post d’Embadalits, a veure si aviat ‘tanquem’ el cercle norse😉

Més info:
Article El País

Un Comentario

  1. Pingback: DE VIKINGS, BLOGGERS Y EXPOSICIÓN EN EL MUSEU MARÍTIM! | CARMΣMIX l'estraperlista

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: