SANT PAU, PRIMERS APUNTS

Sant Pau 1L’altre dia vaig visitar Sant Pau, ara convertit en el nou Sant Pau Recinte Modernista després de la seva espectacular rehabilitació. Aprofitant les jornades de  portes obertes, vaig acompanyar la familia. Per a mi Sant Pau te un significat polisèmic, i per a la meva familia també, ha estat el nostre hospital de tota la vida, la meitat de la familia hem nascut aquí, i també aquí hem viscut moments difícils. Sant Pau és a més l’hospital de referència del nostre barri, ara un modern complex construit al costat del recinte històric original. Sant Pau també ha estat cita obligada pels molts amics estrangers que han passat per casa, els arrossegàvem a visitar els jardins i veure els pavellons i es quedàven inesperadament impressionats de tanta bellesa artística. Sant Pau ha estat un racó important de part de la nostra vida. I en aquesta recent etapa, també vaig poder gaudir de Sant Pau com a visitant privilegiada, observant d’aprop les obres, gràcies a la visita que vam poder muntar des de Cafès de Patrimoni. Sant Pau és per a mi un espai important de memòria personal.

Vivint aquesta visita des de l’emoció, em vaig deixar portar per ella, i per la companyia de la mare, amb qui puntualment anàvem recordant etapes viscudes en aquell racó o l’altre i ens miràvem embadalides quan la bellesa que ens envoltava se superava. Malgrat tot i els milers de visitants d’aquella estona, vaig aconseguir extraure’m una mica i concentrar-me en la meva deformació d’observadora curiosa i treballadora de la comunicació i agafar quatre apunts mentals que a continuació exposaré:

L’eix Sagrada Familia–Sant Pau. L’arquitecte Domènech i Montaner va ser un gran innovador, i gràcies a la projecció d’una trama urbanística pròpia, amb una alineació de 45º respecte a la quadrícula de l’Eixample, també va aconseguir donar gran protagonisme a la façana de l’Antic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau que s’obre esplèndida a una perspectiva espaial genuïna, i que fa desembocar la vista a les torres de la Sagrada Família, creant aquesta curiositat recíproca entre un edifici i l’altre. L’eix visual, urbanístic i artístic hi és, ara sols cal que funcioni el turísticocultural i que apareguin aquestes sinergies.

Sant Pau 2

Els accessos i la recepció. El recinte està preparat per acollir a un màxim de 120.000 visitants l’any segons ens havien comentat en el seu moment. Hi ha un circuit establert i amb algunes variants al recorregut que et permeten una certa llibertat de moviments. Et lliuren un programa al entrar, però la millor carta de presentació és el propi edifici, l’entrada a l’edifici de l’Administració enlluerna, els ornaments, les escultures, les filigranes, els colors, la riquesa artística i l’harmonia de tot el conjunt, toquen plegats una simfonia de sensacions visuals difícils d’oblidar.

Sant Pau 6

Museografia austera. Amb intenció de posar en rellevància l’entorn, s’ha optat per una museografia senzilla i clara, amb grans plafons en 3 idiomes situats en llocs estratègics per a no entorpir, i amb informació justa i concisa. Un dels espais més destacats són els túnels de servei, i el plafó amb el evocador títol d’‘Entretúnels’, et convida a viure una petita aventura transgressora i única passejant pels soterranis que un dia van ser les bambolines de l’escenari hospitalari i on també et trobes una recreació audiovisual. L’altre, la sala on es passa el vídeo ‘Jo també he nascut a Sant Pau’, una ‘picada d’ullet’ als milers de visitants que com jo vam néixer a les seves entranyes.

És possible que per ajustos pressupostaris s’hagi escollit aquest tipus de museografia, per pur accident, però tot i així crec que és precisament molt adequada, fa que predomini la majestuositat de l’espai, evita despistar l’espectador i el concentra en determinats punts on es dispara l’experiència emocional de viure una aventura i de sentir-se’n immers en l’entorn que s’està visitant.

Programa de mà atractiu. Un programa senzill, clàssic però complet, estètica funcional, amb continguts acotats i un recorregut narratiu adequat i aclaridor: resum de la seva evolució, què és ara, l’entrada monumental i els pavellons, el mapa, els orígens històrics de l’hospital, el projecte modernista, l’arquitecte Domènech i Montaner, els benefactors i el fes-te amic del recinte. Per endur-te’l a casa, consultar-lo i guardar-te’l de record.

Sant Pau 7

El club d’amics. Al final del recorregut que desemboca a la botiga, es pot agafar una postal que anuncia aquesta iniciativa. Amb la proposta ‘Fes-te amic del Recinte Modernista de Sant Pau’, una barreja entre club d’amics i micromecenatge, el Recinte proposa donar suport a la preservació i rehabilitació i a activitats del servei educatiu que es faran per a donar a conèixer la singularitat d’aquest conjunt modernista patrimoni mundial. Les aportacions oscil.len entre els 5 euros per als veïns i els 30e. i 50e. anuals pels col·laboradors i benefactors que els suposarà avantatges com invitacions, descomptes i informació preferent. Quant al format postal, podria dir que m’ha semblat molt encertat, colors vius i missatge clar. I quant al contingut, aquest s’adreça a un tipus de públic més genèric i poc tecnològic (indica telèfon i mail), i seguint la mateixa línia del programa, intueixo que aquest es dirigeix a un target de públic local i casolà i a un públic turístic clàssic, sinó no hagués estat de més haver afegit un codi qr dirigit al formulari i pagament.

Sant Pau 4

Altres notes perifèriques.
Preus. Molts dels visitants durant els dies de portes obertes, públic local en general, tot i estar contents, s’havien queixat sobre l’obligació de pagar per accedir al recinte, un espai que com he senyalat abans, era un racó sanitari i jardí públic de lliure accés i, en contrapartida, manifestaven que hauria d’haver-se previst algun tipus d’equipament per als veïns. A partir d’ara els preus seran de 8 i 10 euros, entrada lliure pels afectats per les obres i una targeta especial de 5 euros l’any per als residents dels barris perifèrics que permetrà l’accés (entenc que serà el carnet Fes-te amic del Recinte Modernista de Sant Pau). Sé que el propi districte es va moure per vehicular les demandes dels veïns, i suposo que aquests són els resultats.

Pressupost. Fins ara la despesa de quatre anys de rehabilitacions ha estat de 72 milions d’euros, amb la participació econòmica de la Fundació de l’hospital, la Generalitat, el govern central, l’Ajuntament, la Diputació de Barcelona i fons europeus. Un cop estigui acabada la restauració de la resta de pavellons, el pressupost total serà de 107 milions d’euros, en la seva majoria d’origen públic. (més informació a un post anterior)

Participació professional. En el projecte van participar un gran nombre d’empreses de serveis, des d’artesans, restauradors, instal.ladors, serveis de seguretat, arquitectes, etc. tots projectes que es van adjudicar per mitjà de concursos públics. Es diu i reivindiquen que van haver irregularitats a les concessions, processos de rehabilitació precipitats, així com falta de compromís a l’hora de fer els pagaments, per això el dia de la inauguració es van produir protestes a les portes del recinte.

Amb tots aquests indicadors quantitatius i qualitatius, ens podríem preguntar quina és la relació qualitat–preu d’aquesta nova proposta patrimonial, el seu arrelament i el valor identitari en el territori, la política de preus, etc. En definitiva, quin és el seu retorn social. I no se m’ha acudit millor manera que posar en pràctica els petits coneixements que vaig adquirir del SROI, el retorn social de la inversió, i aplicar-los en aquest cas:

 CATEDRALICI I INVERSORS PÚBLICS                     72 milions euros
 LLOCS DE TREBALL                                    300.000 euros
 (ho desconec) Suposem, externalització i 20 persones noves ocupades, un estalvi a la SSocial/SOC l'any
 VEÏNS                                               5 milions euros
 El recinte assumeix la rehabilitació d'un pavelló com a equipament sociocultural pel barri
 VISITANTS                                           600.000 euros
 Ingressos de taquilla (5 euros mitja/any per 120.000 visitants entre descomptes, gratuïtat i preu sencer amb visites guiades)

El resultat d’aquest càlcul, amb indicadors alguns d’objectius i d’altres supòsits, i amb una selecció absolutament subjectiva però indicativa, s’ha donat un valor econòmic a un hipotètic benefici social i s’ha dividit per la inversió efectuada. El resultat seria 0.842 el qual indica que per cada euro invertit, s’han aconseguit 0,842 euros de valor social.

Cadascú que tregui les seves pròpies conclusions, que valori si per aquest meravellós i únic espai patrimonial d’alt interès artístic, històric i funcional a nivell mundial, ha pagat la pena la seva rehabilitació, l’accés restringit al ciutadà, els preus adoptats, la recuperació d’un altre espai cultural per a la ciutat i el seu hipotètic retorn en valor social, marca de ciutat o identitat ciutadana.

I per acabar diré que sóc de natura sensible sí, quin remei, m’hi dedico a la cultura, però també és cert que, com molts dels meus amics i veïns de barri, Sant Pau és un espai de memòria col.lectiva, d’una riquesa patrimonial i cultural intangible única per a la ciutat i necessària per a una població orgullosa i respectuosa de la seva memòria històrica, un exercici enriquidor d’identitat territorial i de fer-nos sentir, per fi, privilegiats per ser ciutadans d’aquesta ciutat. Així que senyors gestors i polítics, pensin, planifiquin i no ho espatllin més.
fotos ©carmemix

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: