COMUNICACIÓ, EDUCACIÓ, PARTICIPACIÓ I TICS: UNA EQUACIÓ DE PRIMER GRAU

els petits al museu blau_carmemix_totsdretsreservats

L’altre setmana vaig poder assistir a les XVII Jornades de Museus i Educació que es van organitzar al Museu Marítim i que van tractar el tema ‘Cap a una museologia comunicativa, interactiva i participativa’,  i per la part professional que em tocava, vaig considerar interessant ser-hi. També he de dir que el títol em va atraure molt, de fet esperava que el tractament anés en la línia que fa temps defenso sobre el nou sentit de l’aspecte comunicatiu a la cultura i que ja vaig manifestar en un post anterior, en el marc de les jornades ICOM: la comunicació digital ha perdut part de la seva funció divulgativa primigènia i analògica per esdevenir una eina participativa i absolutament transversal en qualsevol procés amb contingut cultural.

Com van ser dos dies molt intensos i difícils de concretar en tan poc espai, em centraré en els aspectes que més em van cridar l’atenció i en algunes conclusions personals sobre la trobada:

– La importància del discurs. El Museumspartner i les propostes expositives.
Museumspartner, una organització multidisciplinar internacional amb llarga experiència curatorial, va parlar sobre la importància de la narració en el contingut expositiu i el paper que l’equip didàctic també hi tenia en aquesta missió. Saber embolcallar d’històries els objectes i transmetre el coneixement que s’ha decidit abordar és decisiu per a l’èxit de la proposta expositiva. En altres paraules, assumir la importància del discurs per atraure els públics i la storytelling a la proposta didàctica i a la part comunicativa, és fonamental per al bon resultat del projecte.

– La importància de la comunitat. El cas Brangulí i el CCCB.
Lucía Calvo va relatar el procés creatiu del projecte ‘Brangulí va ser aquí. I tu?’ La peculiaritat d’aquest conegut cas havia estat el procés participatiu que va generar la interactuació amb diferents comunitats, i que va acabar derivant en aquesta proposta expositiva. He de dir que aquesta va ser una de les ponències amb la qual més identificada em vaig sentir, sobretot quan va insistir en la necessitat que tot l’equip del museu hauria de participar conjuntament des del minut 0 d’una proposta, no aquella tendència que hi ha d’avisar a comunicació al final, amb un ‘Va, vinga, anem a fer una campanya de promoció’, ja que al cap i a la fi, el projecte, amb la col·laboració de tothom, resulta molt més enriquidor i complert. Un projecte expositiu te més participació si des del principi hi ha transversalitat i porositat entre els equips del museu, i molta més si ja es compta amb la participació de les comunitats a les quals anirà adreçada aquesta activitat. És a dir, es parla de la importància de les relacions horitzontals entre el museu i la societat, amb la participació es recupera un altre cop la missió de la transmissió de valors del museu i el seu paper catalitzador, el de museu social.

– Una regressió cap a la museologia de proximitat. Marc Boada.
Arribar a unes jornades on es reivindica la importància de la tecnologia i capgirar el discurs és de valents, i Marc Boada ho ha estat. Va reivindicar tornar a una museologia bàsica, treure-li la càrrega tecnològica que ara s’estil.la, també per l’enorme cost ambiental que suposa, i tornar a  la interacció humana base. És allò saber fer un bon ús tecnològic – dóna-li sentit i omple’l de contingut -, una bona manera de matisar la definició de sostenibilitat tecnològica. També va voler reivindicar la transmissió de coneixement a partir de l’experimentació, una manera senzilla i altament atractiva per atraure l’atenció dels nostres públics. I amb un quars que duia a la butxaca, de 1,8 milions d’anys amb bosses d’aire a l’interior on hi ha gotetes d’aigua que es mouen al moure la pedra, ens va encisar i manifestar, amb aquest simple gest, la importància de l’anècdota, com la d’explicar històries que no han funcionat i que expressen clarament un conflicte, el conflicte atrau els humans com a part intrínseca de la vida, i la ciència és conflicte.

– La innovació tecnològica intel.ligent i d’escassa inversió. El cas ICP – Avui investigues tu!
Aquest és un cas d’intel.ligència, participació, usos de recursos pedagògics atractius que acompleixen la missió de fer entendre al visitant els continguts d’una manera immersiva, participativa i amb rigorositat acadèmica. I Touché ho va fer possible a l’Institut Català de Paleontologia amb una proposta molt de la línia HCI (human computer interaction), és a dir, fer comprendre d’una manera més experimental e immersiva conceptes científics amb la mateixa tecnologia i metodologia que els propis equips científics. Aquí parlem de paleontologia, amb una càrrega tecnològica menor, però que van resoldre igualment basant-se en aquesta premisa i amb tecnologia  més sostenible. El resultat, una museografia interactiva, on l’usuari podia permetre’s realitzar un trajecte expositiu personalitzat i a la carta. A mode de joc, el visitant es converteix en investigador i va passant per les diferents fases de feina d’un paleontòleg. Amb una gran varietat de continguts i formats, el visitant experimenta una proposta de tipus transmedial els resultats de la qual també rep a casa. I com a especialista, em va agradar especialment l’aposta per algunes de les interactivitats que es presentaven sobre tres capes informatives, aprofundir amb més o amb menys intensitat en el coneixement acadèmic, és a dir, usar el recurs d’aplicar la segmentació a les capes informatives facilita també establir discursos en paral.lel i per tant, també segmentar públics, un mètode que també vaig explicar arran de la realitat augmentada en aquest article. També vaig trobar interessant la taula interactiva que utilitza maquetes físiques com a interfícies digitals, és a dir, aplicant el mateix principi que un reactable, tal i com em va comentar el seu autor Carles Sora i que explica amb precisió en aquest interessant article.

El que més em va sorprendre d’aquesta ponència, però, va ser la seva vigència en quant a innovació tecnològica i conceptualització, perquè estem parlant d’un projecte pioner a l’Estat que es va realitzar al 2010 i que fins aquell mateix dia mai s’havia presentat en públic, una d’aquelles paradoxes inexplicables del món de les jornades i els museus.

Touche_carmemix

I algunes impressions finals.
– Tinc la sensació que als professionals en general els costa arribar a entendre la vinculació entre l’educació, les tics i la participació, sobretot com vehicular aquest procés, per això sempre he cregut en la figura d’un especialista multidisciplinar o almenys, com alguns ponents comentaven, en una estreta col·laboració entre els especialistes del museu, trencant aquests compartiments estancs que sovint ens separen.

– Reivindiquem equivocadament el nostre espai. Tendim a defendre el nostre espai al museu com en un joc d’escacs, tots tirem cap a la nostra especialitat, i certament és natural, però precisament ara, als inicis de la profunda immersió tecnològica que està arribant, hem d’estar preparats per aprendre a treballar d’una manera multidisciplinar i transversal, amb nosaltres i amb els altres, els nostres públics, amb eines tecnològiques i amb espais presencials on fomentar racons conjunts de coneixement i intercanvi. Precisament i tal i com suggeria el títol, cap a una museologia comunicativa, interactiva i cent per cent participativa.

Si voleu saber més sobre el tema, seguiu el hashtag #mmbeducacio

  1. Gràcies pels comentaris i per la crònica. Ens satisfà molt saber que el projecte del ICP encara és vigent; també en la seva gestació com a model d’equip de treball. Com bé dius, és cert que era la primera vegada que érem convidats a presentar el projecte “en societat”, de la mà d’un museu en unes jornades importants, així que cal agrair molt al Museu Marítim que hagi volgut fer-nos un espai tenint en compte que el projecte era del 2010. És un fet curiós, que durant aquests 3 anys hagi passat sense pena ni glòria (exceptuant els comentaris personals d’experts) i que ara tingui tant bona rebuda públicament. És un projecte petit que es va realitzar amb molta il·lusió i compromís per part tots els agents implicats, sense més pretencions que fer una bona feina, intentant fer un ús crític de les eines interactives, que ens van forçar a tots plegats a trepitjar camins erms. Processos transversals i horitzontals de creació i conceptualització, risc en la innovació tecnològica, etc. Però veient l’interés que ha generat, benvinguts siguin els camins inhòspits! Nosaltres vàrem aprendre moltes coses, i esperem haver-les transmés al públic de les jornades!

    • carmemix

      Gràcies a vosaltres, Carles. Com be dius la innovació passa per interpretar des de diferents codis un projecte, en aquest cas, des de diferents perspectives i disciplines, la conceptualització, la posada en escena i el més important, la interpretació per part de l’usuari tendirà a ser més complerta i entenedora. Salut! C.

  2. Mireia Mayolas

    Felicitats per la rapidesa i agilitat del teu resum sobre les jornades. El trobo molt encertat.
    Especialment interessant el darrer comenentari sobre com tendim a entendre el nostre espai al Museu. Dóna per un debat profund… Apuntar com ens costa, en aquest país, fer equips de treball, que és el que es demostra més efectiu. El cas d’Avui investigues tu! n’és una prova

    • carmemix

      Moltes gràcies Mireia, a tu per l’organització militant de les jornades i per haver obert una mica més el ventall a altres especialistes, un símptoma de que les coses estan canviant. Salut i gràcies!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: