DESTINATION BARCELONA: EL MODEL BARCELONA, TURISTA A CASA PRÒPIA

barcelona

                                                                                                                                                                                                                                                      versión castellano
No negaré que sóc dels qui enyoren la sorra a la boca quan es menjaven arrossos a la platja de la Barceloneta, o quan anàvem a pescar croissants calents enmig del barri Xino en plan gran aventura, o de visita a Nou Barris perquè cada setmana hi havia algun moviment veïnal reivindicant millores en els equipaments del barri.

Fa un cert temps que molts dels ciutadans que vivim a Barcelona percebim, amb una certa ansietat, els canvis tan accel.lerats que la nostra ciutat està patint, uns canvis que han anat in crescendo i que han passat de la subtilesa a la més absoluta barra, uns canvis que han propiciat sobretot les activitats turístiques que s’han anant implementant a la ciutat i que han canviat per complert el panorama físic, i fins i tot diria que emocional, de moltes de les persones que ens hem sentit d’aquí de ‘tota la vida’… Què vol dir ara ser barceloní? He vist tanta transformació urbanística, tants espais desapareguts, tants nous serveis, tants impostos i tarifes encarides que la ciutat que m’ha vist nèixer ja no me la sento meva. Seran els efectes del turisme?

barcelona1

1. PRECEDENTS, HISTÒRIA I POLÍTICA.

La febre olímpica va dur notorietat i enriquiment a Barcelona, va dotar d’equipaments de primer nivell a una ciutat que tenia l’encant de la decadència i ens va semblar a tots que el preu a pagar havia pagat la pena. Però la ‘febre’ va continuar i la ciutat va anar fent canvis espectaculars en infrastructures logístiques com el nou aeroport, l’engrandiment del port comercial i els nous molls pels creuers que venien carregats de nous ingressos i millores, deien, per a tothom, Clos Hereu i Trias inclosos. Estàven canviant el model de ciutat.

(I aquí proposo un excel.lent article d’obligada lectura ‘En Barcelona nada es casualidad’ on s’explica això i molt més… Gràcies @nsascast!)

Barcelona ja ha esdevingut una marca de ciutat.
“Una gran marca suposa un gran avantatge competitiu a l’hora d’atreure turistes, visitants professionals, talent, esdeveniments, organitzacions internacionals, inversions i clients, i per tant més capacitat per generar ingressos i llocs de treball” J.C. Belloso.

El 2009 es va crear el ‘Pla Estratègic de Turisme de la ciutat de Barcelona 2015′, tota una declaració d’intencions que ha fet que ara la ciutat comtal rebi més de 7,5 milions de visites l’any, i gràcies al consorci Turisme de Barcelona entre l’Ajuntament de la ciutat, la Fundació Barcelona Promoció i la Cambra de Comerç. Els agents ciutadans estan molt ben representats, de fet ‘no en falta cap’.

Barcelona té una gran imatge com a destinació turística, com una de les ciutats amb més qualitat de vida, que s’associa amb valors com la creativitat, que és vista –encara que de forma incipient– com un hub d’innovació i que ofereix una educació de qualitat, especialment en l’àmbit de les escoles de negocis (…) Aquesta és la principal assignatura pendent que té Barcelona: esdevenir un referent en els àmbits econòmic, de l’emprenedoria, de la creativitat i de la innovació, a més de ser una ciutat turística i líder en l’organització de congressos i esdeveniments de tot tipus. És per això que el mateix Ajuntament, d’acord amb les principals organitzacions empresarials, ha apostat per la creació d’una agència, Barcelona Growth, que treballi per posicionar Barcelona com a destinació preferida del talent i els negocis”. JC Belloso.

Interpreto que les ben intencionades iniciatives Mobile World Capital, Ebe, Barcelona Growth, Mobile World Centre, 22@, SmartCity van per aquesta línia, fer de Barcelona una ciutat d’innovació i de projecció estratègica sostenible en els propers anys, potser el què no aconsegueixo veure amb major claretat és la seva vinculació amb ser una ciutat turística.


barcelona_hermitage projecte

2. PROJECTES QUE S’HAN DUT A TERME AL LLARG DELS DOS ÚLTIMS ANYS.
Aquí em centraré en el nostre sector, el cultural, on s’ha executat un nombre considerable de nous projectes o de previsions a curt termini interessants, sobretot pel seu significat intrínsec, i seguint aquest eix estratègic de marca de ciutat basada en el turisme:

– La companyia Vakhtangov i L’Hermitage. El Palau de Congressos de Barcelona es convertirà en una seu estable de la històrica companyia russa de teatre Vakhtangov. I no dubto que la seva tasca sigui excel.lent i que l’Oncle Vania sigui una obra mestra. La franquicia barcelonina del Museu de L’Hermitage s’establirà en terrenys del Port de Barcelona – el mateix que va permetre el macrohotel saudí Hotel Vela fora del territori de la llei de costes – i dirigirà el projecte museogràfic el reconegut Jorge Wagensberg. L’Ajuntament de Barcelona, paradoxalment, no tindrà lloc en aquest consorci privat que s’ha creat, sí la Generalitat de Catalunya. Potser és casualitat, però és peculiar que dues iniciatives russes junt amb el creixent increment de turisme rus de creuer no tingui res a veure en fomentar el turisme rus a la ciutat.

La Muntanya de Montjuic, o l’Esplanada dels Museus. Barcelona necessita del reconeixement d’una zona museística de primer nivell, com a les grans capitals europees, un gran espai cultural que passarà també per la programació, comercialització i projecció internacional segons paraules del conseller de Cultura. Cultura i internacionalització, és a dir, també turisme.

 – Plans de turisme de districte. El Pla de Turisme de la ciutat de Barcelona 2015 preveia esponjar les zones amb més turistes, repartir la riquesa que genera el sector i fer valer nous atractius de Barcelona. És a dir, desplaçar el turisme a altres zones de la ciutat. Per exemple, al meu districte Horta-Guinardó aquesta primavera es posarà en marxa un itinerari de 3 hores en minibus des de plaça de Catalunya 3 cops per setmana i pararà a varis punts com el laberint d’Horta o la bateria del Turó de la Rovira, i inclourà un aperitiu a la plaça d’Eivissa. És a dir, tradueixo, els llocs familiars, emblemàtics, tranquils i identitaris del barri continuaran sent-ho, ara amb més glamour, perquè quan et prenguis un vermut al Quimet abans hauràs rebut un cop de colze innocent d’un turista perdut a la barra!

– La nova Festa de Cap d’Any. La Fura dels Baus va fer un espectacle d’aigua, foc i música que volia situar Barcelona entre les grans ciutats de referència en celebracions d’Any Nou. Objectiu, promoure la marca Barcelona. Promotors: Turisme de Barcelona, Gremi d’Hotelers, l’Ajuntament de Barcelona i el Grup Focus. Sense comentaris.

– El metro de Barcelona i els patrocinis. TMB va comunicar el Pla de Patrocini Corporatiu que suposarà afegir noms de marques a estacions de metro i aconseguir ingressos. També es continuen apujant els preus de la mobilitat en els transports públics. IMG International Management Group gestionarà la comercialització del pla. IMG, curiós, te la seu central a NY. També imperdible l’article, sobretot la part ‘teniendo en cuenta la sensibilidad social’ ‘esto no es una jungla, es un servicio público’. Internacionalització empresarial, privatització de serveis públics i capital estranger. Una altra manera de fer turisme.

– Nous carnets culturals. Carnet Gaudi+Bcn al Park Güell i el carnet BcnCultural. Algú ha tingut una bona pensada, i com a regal per la nostra paciència, han inventat fòrmules al més pur estil màrqueting pel gaudi dels ciutadans: si vols passejar per l’espai tancat del parc públic del Park Güell, fes-te un carnet, omple les dades i podràs entrar al parc tants cops l’any com vulguis. En canvi, el nou carnet BcnCultural que inclou el Club Tr3Sc i les Biblioteques de Barcelona, et permetrà gaudir d’avantatges i descomptes a diferents espais culturals de la ciutat, a banda, és clar, que podràs continuar amb els prèstecs de llibres i altres materials de la biblioteca. Dades, parlem de dades i parlem d’obligar el ciutadà a facilitar informació privada per a continuar gaudint d’uns serveis que fins aleshores eren públics. I sí, és cert, l’Ajuntament ja te les nostres dades, ara també les tindrà un club d’origen incert, però en fi, ara la ciutat ja fa part d’aquesta cultura de clubbing!

barcelona visita xtec

3. EXEMPLES DE POLÍTIQUES DE PREUS A ESPAIS PATRIMONIALS EMBLEMÀTICS DE LA CIUTAT
Malgrat que sabem que molts espais patrimonials del territori són gratuïts el primer diumenge de mes, o les tardes de diumenge, que existeix l’Art Ticket (1ticket = 6museus = 30e per 3 mesos validesa) o que la Ruta del Modernisme (previa quota d’entre 18 i 12e.) et permet visitar amb descompte 116 espais de la ciutat, quan s’ajunta la familia i planifica els caps de setmana, de vegades també preveu conèixer una mica més la seva ciutat i no sols passejar-la, i esdevé un moment de crisi important, i ara amb dades explicaré el per què:

Imaginem un prototip de familia mitja barcelonina, de 4 membres, 2 nens, de 7 i 13 anys, amb ganes de visitar algun dels espais més emblemàtics de la seva ciutat. Ara  proposem una petita comparativa de preus del què es pot trobar.

EL BORN CENTRE CULTURAL
(pots veure el recinte lliure des de la balconada. Per l’accés a exposicions i jaciment: adults 9,85e.+ reduida 8,05e. per persones aturades / familia 2adults amb almenys 1 menor de 16a. / joves de 16 a 25anys / majors 65 targeta rosa reduïda +  gratuït menors de 16 anys i targeta rosa gratuïta)
Preu familia 4 membres: 16,10 e.

PARK GÜELL

Espai públic. (adults 7e. + reduïda 4,90e. nens 7-12 anys / persona amb discapacitat / targeta rosa reduïda + gratuït menors 6a. / Club Gaudi+BCN)
Preu familia 4 membres: 23,80e.

MNAC
Espai públic. (adults 12e. vàlid per 2 entrades + 18e. entrada annual + 30% dcompte. familia 2adults i 1nen + gratuït menors 12 anys)
Preu familia 4 membres: 25,20e.

RECINTE MODERNISTA DE SANT PAU
Espai privat amb participació pública. (adults 10e. + 5e. Menors de 18 anys /majors de 65 anys /aturats + 50% sobre les dues tarifes amb Ruta del Modernisme:) Em sembla el més raonable relació qualitat visita/preu.
Preu familia 4 membres: 30e.

MUSEU PICASSO
Espai públic. (adults 14/11e. + 7,50e. majors 65 anys / aturats / 18-25a / biblioteques + gratuït targeta rosa gratuïta /menors 12 anys)
Preu familia 4 membres: 42e.

CASA BATLLÓ
Espai privat. (adults 21.50e. + 15e. residents prov. Barcelona + gratuït menors 7 anys + 18.50e. majors 65 anys… )
Preu familia 4 membres: 45e.

LA PEDRERA
Espai privat. (adult 16.50 + 14,85e. persona amb discapacitat -no discapacitat a seques, si us plau!- + 8,25e. nen 7-12 anys + gratuït menors 7 anys)
Preu familia 4 membres: 49,50e.

SAGRADA FAMILIA
Espai privat. (adults vista basilica amb guia o audioguia o amb torres incloses 19.30e. + 16.30e. estudiants o jubilats + gratuïta nens fins 10 anys /persones amb discapacitat 65% + gratuït dimecres a partir 17h. accés basilica per persones aturades)
Preu familia 4 membres: 57,90e.

O canviem els prototips estadístics o resem perquè almenys algun dels membres adults tingui el carnet de Biblioteques o estigui en situació d’atur. Per a una persona amb discapacitat, malgrat que tingui el carnet, si no pateix almenys un 65%, p.ex. un síndrome de down o va en cadira de rodes, haurà de pagar el preu sencer, malgrat que la seva situació de salut molt sovint no li permeti tenir una feina estable i de vegades pateixi de discriminació social. I si és una iaia amb ganes de recuperar part de la seva història vital visitant espais històrics de la seva ciutat i recordar batalletes, doncs que es vagi oblidant, la seva pensió no arriba ni pel lloguer, així que fer cultura patrimonial ni pensar-hi (extrapolable a teatres i altres espectacles varis). Si hi posem una mica de seny, observant aquestes xifres s’entén per què una familia mitja s’ha de pensar molt invertir els seus diners en cultura. També serà fàcil intuir per què els locals ens movem poc per ciutat.

barcelona_commons viquipedia

4. I COM ENS SENTIM ELS CIUTADANS?
Serà el meu entorn de la gent del barri, però el ciutadà local es planyi sovint dient coses com aquest barri ja no és el meu, aquesta ciutat ja no és casa meva, sembla una ciutat en vendaLa pèrdua d’espais propis crea desafecció ciutadana. Fa un temps no sé on vaig llegir una declaració del Sr. Duran on deia que era culpa dels barcelonins haver abandonat els espais propis i que havíem de redescobrir racons com Ciutat Vella, i s’imaginava els carrers de la ciutat plens de banderoles dient ‘Vés a Ciutat Vella’. Sense comentaris.

barcelona_turistes_lavanguardia

5. EL TURISME, NOU EIX VERTEBRADOR DE LES POLÍTIQUES DE CIUTAT?
Resulta molt evident que l’administració ha fet una aposta forta per Barcelona com a ciutat turística, una ciutat de la qual ven la seva imatge de ciutat acollidora, emprenedora, dinàmica i culturalmente activa. I els fets i les actuacions ho demostren. Ara be, ha tingut en compte totes les parts afectades o sols una part minoritària que a més coincideix amb els beneficiaris? Ha sabut protegir el què hi ha de social i identitari de la ciutat, del què vol dir ser barceloní per al ciutadà que hi viu a Barcelona? Segurament sí, i considera que el preu a pagar en benefici –d’uns pocs- paga la pena. Per tant, o intervenim per canviar sensibilitats i ens adonem de la realitat dels nostres ciutadans, els quals ja paguen contribucions pel manteniment de la ciutat en neteja, enllumenat, mobiliari urbà, mobilitat del transport, clavagueram… i que també en gaudeix el turista i se’n beneficien els sectors hotelers, serveis i propietaris privats d’espais emblemàtics, però no els ciutadans (tampoc en espècies culturals), o per aquí hi ha algú que no ha entés que els plans que afecten el conjunt dels ciutadans són assumpte de tots i que de la sostenibilitat dels mateixos en depén el futur d’aquesta ciutat… Més seny i responsabilitat, administracions, pel turista – no el criminalitzarem per tot, és clar – i sobretot pel ciutadà… O potser el que passarà és que un proper cop haurem de votar millor!
(i si us plau, no s’oblidin de posar-ho en el programa electoral).
I per acabar, un petit i nostàlgic homenatge musical. Va per tu, Barcelona!

Un Comentario

  1. Pingback: Marca Barcelona: model de ciutat, model de país. | CARMΣMIX l'estraperlista

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: