PETITS APUNTS SOBRE GRANS QÜESTIONS: ‘ONLY’ COMUNICACIÓ? (PART 2)

cub de Rubik apaginapuntnet

Continuant amb les reflexions i els dubtes que em va generar tot un dia d’intenses conferències a la XXVI Jornada de la Xarxa de Museus Locals i que ja vaig reflectir en un primer post, hi ha alguns aspectes que es van anar tractant per separat que estan intrínsecamente relacionats i que perden sentit si no se’ls tracta en conjunt, com un cub de Rubik quan mous una peça i es descol.loquen d’altres. I intentaré explicar-me:

La participació i el retorn social. (que vaig comentar més extensament a l’altre post). Parlem de política de públics, museu inclusiu, servei a la comunitat? Es va dir que participació / retorn social són conceptes encara no prou definits i consensuats. Malgrat tot, alguns assistents comentàven els casos del Museum of Liverpool, Rijksmuseum i RiverSide Museum con a bons exemples de compromís social, creativitat, de ciutadans generadors de continguts, de fomentar l’hàbit social d’anar al museu i de potenciar les accions de compartir i difondre.

La comunicació. Es va explicar la gran tasca del Rijksmuseum, un exemple excel.lent d’estratègia comunicativa, amb una acurada imatge, bones campanyes publicitàries, eficient difusió en xarxes i una estratègia de continguts magnífica amb la digitalització de les seves col.leccions i la seva dinamització entre els seus públics mentre l’espai va estar tancat per millores estructurals, i també sobre les novetats d’ara.

  • I ara algunes apreciacions per a mi indispensables.

– A banda que el sistema hagi interpretat a la seva manera el retorn social i la participació com a mers productes de consum més, un ‘valoro fer-me social, augmenta el meu prestigi i per tant puc vendre més’ (aquí un post anterior que tractava sobre mesurar el retorn social de la cultura), potser també ens hauriem de plantejar que la tecnologia digital -on entra l’ús de les xarxes socials-, és una de les eines indispensables per a què aquestes noves necessitats siguin més efectives. Per tant, parlariem de què la nova comunicació digital no és tan sols marqueting o fer divulgació, sinó que és una nova manera de treballar per permetre que els processos de participació i el retorn social que comporta aquesta participació es facin realitat, en conseqüència a l’entorn cultural i al museu tot es transforma, la metodologia es capgira i l’instrument comunicatiu esdevé una nova manera de treballar.

– Com són els nostres ciutadans, els nostres públics? Els nostres consumidors, aquells als quals dirigim els nostres esforços per fer-los venir al nostre espai són molt més exigents. Amb l’accés a la tecnologia i a la información, els agrada escollir, consumir a la carta, que els sorprenguis, que els hi facis propostes a mida i personalitzades, volen ser part activa del què experimenten, mesuren la seva despesa i també inverteixen els seus diners en allò que pensen paga la pena. Per tant, el nostre consumidor és canviant, infidel, líquid, camaleònic i pren les decisions menys predecibles! Quina és la solución? Doncs potser de moment ser molt dinàmics i tan camaleònics com ells. I estem preparats?

– La tecnologia està canviant la manera de treballar i ordenar la realitat, ens afecta en la velocitat en què fem les coses, com consumim, com ens informem… La tecnologia i, en conseqüència, el procés de comunicar ja no és fer difusió, la tecnologia i la societat digital obliga a redissenyar processos. La irrupció de la nova tecnologia a la nostra societat ha alterat els nostres sistemes de producció i els nostres sistemes de transmissió de coneixement, hem passat de l’espai públic i oral a l’espai digital i privat i/o compartit, amb conseqüències socials rellevants d’identitat, de participació o de propietat, ara qualsevol pot generar continguts a la xarxa i a temps real. També els models de negoci canvien, els productes es transformen en serveis (24symbols per llegir llibres online, Filmin per a veure pel.lícules, Spotify per escoltar música, les xarxes per relacionar-me, etc.) i els professionals hem d’augmentar les nostres competències. Estem davant d’una autèntica revol.lució, un canvi històric trencador, i per tant tal i com explica millor en aquesta imperdible xerrada Genís Roca, arqueòleg i un dels millors coneixedors de la societat digital, estem davant d’una tecnologia irruptiva i sense retorn.

– Els nous llenguatges digitals. Hem passat d’un procés mental reposat que consistia en relacionar dades i informació a processos d’aprenentatge ràpids i connexions sincròniques, a noves maneres de relacionar-nos i a noves maneres d’interpretar la nostra realitat que pateix constantment desdoblaments entre la identitat virtual i la real. Els nostres hàbits estan canviant, cerquem la informació a diferents dispositius i seguim les seves històries, generem continguts i experimentem en noves formes de participació. Per tant la necessitat d’explicar històries a diferents canals comunicatius obliga a dedicar a cadascun d’aquests medis continguts diferents i alhora complementaris… Estem davant de les narratives transmedia!

Rubik's Cube

I on som ara? Segons el concepte que es proposa de museu social, si el museu ha de ser un espai de mediació social, que hauria de promoure el diàleg entre col.leccions i la societat i les eines socials i digitals han de propiciar aquesta experiència participativa, fer una estratègia comunicativa basada en les xarxes esdevé alguna cosa més que comunicar (i alguns professionals de la comunicació s’haurien de posar les pil.les). Si aquest ha de ser el camí inevitable, el professional de la comunicació esdevindria el responsable junt amb els especialistes d’educació i públics de conduir aquest procés que va, inevitablement, in crescendo.

Però no ho deixaria aquí, aniria més enllà recordant que la participació haurà de ser proactiva i executiva, el procés participatiu haurà de ser un dret més del ciutadà, una qüestió de ‘justicia social’ on ell serà el prescriptor, on la seva intervenció marqui les directrius de la gestió del propi espai, casaments indis inclosos, un espai comú i públic com són totes les institucions museístiques públiques, malgrat que els nostres polítics sovint se n’oblidin.
(i aquí un text imprescindible de J.M. Insúa sobre els entorns virtuals)

I per acabar, si la participació i el retorn social necessiten de processos, noves tecnologies i eines comunicatives digitals per a funcionar, el procés comunicatiu actual és i serà alguna cosa més que ‘only’ comunicació, serà el cub de Rubik màgic que gira per tenir tot el trencaclosques a lloc (tot i que el seu funcionament sigui ben mecànic!).

Espero haver sabut transmetre be el missatge… Endavant i a arremangar-se!😉

(imatge: cub de Rubik apagina.net)

  1. Pingback: Comunicació, educació, participació i tics: una equació de primer grau | CARMΣMIX l'estraperlista

  2. Molt interessant Carme,!Estic intentant escriure sobre el nous espectadors als que anomeno prospectadors. I vaig en aquesta linea. A venue que surt😉

  3. Pingback: PETITS APUNTS SOBRE GRANS QÜESTIONS: EL VALOR SOCIAL DEL MUSEU? (PART I) | CARMΣMIX l'estraperlista

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: