PETITS APUNTS SOBRE GRANS QÜESTIONS: EL VALOR SOCIAL DEL MUSEU? (PART I)

petits apunts sobre grans questions

Aquesta setmana ha tingut lloc la trobada anual dels museus locals de la provincia de Barcelona, la XXVI Jornada de la Xarxa de Museus Locals que, aquest cop, ha estat  la trobada prèvia a la cita internacional de l’ICOM. Es va centrar en el tema ‘El valor social dels museus. Estratègies per a la integració del museu a la comunitat’.

En el resum que la Diputació de Barcelona va proposar com a introducció es llegia el següent:
“El context socieconòmic actual convida els museus locals a replantejar-se el tipus de relació que mantenen amb el seu entorn. Un dels seus principals reptes és aconseguir, tot fomentant la participació, que la ciutadania els percebi com un espai propi, l’existència del qual representa un benefici per a la comunitat”.

El Sr. François Mairesse, professor de la Universitat Paris III-Sorbonne:
S’ha creat la necessitat d’haver de justificar el valor del museu, el seu valor social.
– La nova museologia aposta per l’ecomuseu, un museu integral, comunitari, d’identitat, que contribueix al desenvolupament de la comunitat on està ubicat i la funció del qual seria interpretar el present més que l’exaltació del passat, com a solució al concepte clàssic de museu, segons les teories d’entre altres Varinne o Chaumier.
– Les tendències actuals, algunes estan molt allunyades del concepte patrimoni públic, patrimoni comú, valor social, com l’eclosió de les fundacions privades, i ha mostrat una referència històrica dels grans mecenes del segle passat, amb l’ l’interessant Quines haurien de ser les pautes de diferenciació més immediates d’un museu?

el 42% de la població espanyola no visita un museu perquè no li interessa, també s’ha vist reduïda en un 50%  l’assistència des del 2003, tot plegat xifres molt preocupants, la qual cosa manifesta una gran desafecció cap a les institucions patrimonials. n gran percentatge delega a l’escola les activitats de tipus cultural, treient-se responsabilitats familiars. També molts museus són responsables de la baixa qualitat en l’oferta educativa, quan les
– Les estadístiques indiquen que les barreres econòmiques no són la raó principal per la no assistència a un museu, sinó la desafecció general cap a les institucions culturals.
– Les estratègies dels museus s’haurien de centrar en consolidar la seva funció social i reforçar la legitimitat social com agent de desenvolupament comunitari.

Què és la participació? Participar no és tan sols compartir en xarxes, participar no és muntar una activitat i que jugui la gent. Participar és oferir continguts, crear continguts conjuntament i que aquests continguts modifiquin la manera de veure un museu, la manera de relacionar-se i fins i tot intervenir en les col.leccions… Participar és fer canvis rellevants en la presa de decisions, participar és transformar identitats… S’arribarà? I s’hi arribarà amb coherència?

El museu no hauria de tenir el valor social intrínsec en la seva pròpia definició? Doncs aleshores, potser hi ha alguna cosa que no funciona, caldrà doncs revisar missió, compromís social i desafecció per a transformar-lo.

Aquí recomano algunes lectures que poden ajudar a completar el què espero haver sabut manifestar:
Els museus catalans i la crisi (part 1 i part 2), al blog Embadalits, de Martí Casas i Payàs, la situació real de molts museus públics catalans, la majoria locals, en temps de crisi.
La dreta, l’esquerra i els rics, documental de SUB_Societat U de Barcelona, una visió crítica sobre les polítiques patrimonials i culturals que es van aplicar des dels anys posteriors al franquisme, una revisió de memòria històrica necessària i fonamental per a entendre realitats actuals.
Polítiques patrimonials: territoris (patrimonis) ocults, ciutadans invisibles, al blog Cafès de Patrimoni, post de Daniel Gutiérrez, el territori com a element patrimonial i d’identitat ciutadana.

I per anar acabant, ja m’he proposat un proper post per parlar sobre altres aspectes relacionats que es van tractar, com la comunicació cultural, la meva feina, hi ha algunes qüestions que he pogut escoltar a les ponències i comentaris d’alguns companys, en aquell dia i en els posteriors a les jornades ICOM, als quals tinc coses a dir, espero fomentar el debat i trobar els punts de connexió necessaris per arribar al què volem molts que sigui el museu ideal.

(i aquí la part 2, sobre comunicació)

  1. Pingback: PEQUEÑOS APUNTES SOBRE GRANDES CUESTIONES : ‘ ONLY ‘ COMUNICACIÓN? | CARMΣMIX l'estraperlista

  2. Pingback: PETITS APUNTS SOBRE GRANS QÜESTIONS: ‘ONLY’ COMUNICACIÓ? (PART 2) | CARMΣMIX l'estraperlista

  3. Pingback: PETITS APUNTS SOBRE GRANS QÜESTIONS: ‘ONLY’ COMUNICACIÓ? (PART 2) | CARMΣMIX l'estraperlista

  4. carmemix

    Gràcies pel compliment, però aquesta era la intenció, de convertir-lo en resum, es va parlar de tantes coses i tants temes oberts!🙂

  5. Doncs no em sembla que aquest post siguin un “petits apunts” sinò un “gran resum”.

  6. M’ha encantat el post i tota la informació que ens dónes. Gràcies per compartir-ho!🙂

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: