CULTURA DE CLUBBING

ibizaevents.jpeg

Ara en qualsevol estratègia de màrqueting o de comunicació, la paraula ‘fidelització’ és la reina de les festes, darrera ve la seva germana petita, la princesa dels ‘nous públics’, fets que responen a la necessitat de garantir públics usuaris dels nostres serveis. I exactament què és això de la ‘fidelització’?

Be, d’inventar-se, no s’ha inventat la sopa d’all. Des dels inicis de la humanitat, l’home ha estat un animal social (de vegades ho poso en dubte), i ja des de la prehistòria, per exemple, la necessitat del grup humà d’organitzar-se i de sentir-se identificat amb el grup, ha estat un element de cohesió social necessari per a la seva supervivència, i també per a integrar l’individu a la comunitat. Un cop assegurada la supervivència, es van crear altres necessitats: per exemple, al s. V a.C. al món grec, els rituals mistèrics d’Eleusis, cerimònies paganes i privades, eren rituals secrets pels escollits i privilegiats practicants d’aquesta religió, una apartença a un grup espiritual. Amb els segles, l’anomenada civilització ha anat evolucionant, i cada vegada és més complexa: hi ha més serveis, més ofertes, més novetats, la tecnologia i la informació està cada cop més a l’abast dels usuaris i l’exigència augmenta, creixen les ofertes i el mercat es torna més competitiu, per la qual cosa cal fidelitzar els clients a llarg termini amb un bon producte, sino marxaran cap a altres llocs. Però com es fa això? Doncs premiant els clients/usuaris per haver escollit la nostra marca.

No tot acaba aquí, un bon programa de fidelització és una eina excel.lent per a poder conèixer els gustos dels nostres clients/usuaris/públics i esbrinar quines són les seves preferències, de tal manera que podrem millorar el nostre producte adeqüant-lo a la mida del client! I com funciona això? Doncs establint uns objectius que ens permetin premiar els clients més fidels, seduïr els menys fidels i tenint-los a tots contents, així augmentaran les vendes. I les eines principals són l’ e-mail marketing amb la newsletter en cap: els ofereixes les teves dades, els dones pistes, ajudes a segmentar l’oferta i el producte es personalitza com un guant (o quasi) als teus desitjos. Tot això ‘regat’ amb una targeta que t’identifica com a membre d’un grup social, que sovint et farà sentir diferent perquè gaudiràs d’ofertes exclusives, moments especials i fins i tot, sensacions úniques… Ara ja ets membre d’un club!

I qui de nosaltres no te el monedero ple de carnets de fidel client del supermercat, d’un centre esportiu, d’una companyia aèrea, d’una botiga online, d’un establiment d’oci cultural o d’un club de fans? El tenim tan ple d’aquests ‘plàstics’ que un dia ens petarà la cremallera!

Fins aquí tot be, si és del teu gust.
Però el crear ‘comunitat’ no passa necessàriament per la creació de clubs.

A casa nostra, sobretot en l’àmbit de la cultura, aquest fenòmen va tenir un pioner meravellós en el qual tots ens vam voler emmirallar: parlo dels anys 90 i parlo de les Biblioteques. La xarxa de Biblioteques va aconseguir el què en el món dels negocis ja existia de feia temps, va implementar, amb la unió de molts espais d’ús lector i consum cultural, la creació d’una xarxa prou potent com per oferir serveis comuns (prèstecs, etc.) i proposar a canvi acords amb d’altres espais, aconseguint descomptes o serveis amb el teu carnet de la biblioteca, van crear una gran comunitat d’usuaris d’espais molt acollidors i fidels als seus serveis…. Doncs, au, som-hi tots i ‘recontextualitzem’ aquest exemple a tots els àmbits culturals, tal i com han anat fent teatres, cinemes, botigues de consum cultural, locals de música i espais i xarxes vàries.

Fins aquí també tot be, malgrat l’excés de ‘clubs’.

Però, senyors (les senyores no, que tenim més de seny), resulta que aquesta pràctica clubítica s’ha extés com una taca d’oli per tot arréu, com si la fidelització consistís tant sols en crear un club per atendre els teus clients, oferir-los punts, descomptes, privilegis i qualsevol altra cosa. Però pareu atenció perquè sembla que TOT val:

PARK GÜELL
Sabem que fins ara ha estat un parc d’ús públic i d’accés gratuït. També sabem que hi ha més de 8 milions de visites l’any. I també sabem que la zona  monumental del parc, obra capdal de l’arquitecte Antoni Gaudí per a residència del Sr. Güell, s’està degradant amb les visites massificades, la manca de personal vigilant i l’incivisme de molts turistes que veuen en el drac gaudinià un toro mecànic, els deu faltar més informació sobre la fauna mediterrània.

I quina ha estat la solució de l’organisme gestor del parc, el nostre excel.lentíssim Ajuntament de Barcelona? Doncs restringir les visites al Park establint uns tickets d’entrada a 7 i 8 euros per als turistes i foranis, gratuïtat pels locals com els nens de fins 6 anys, titulars targeta rosa i veïns i escoles del barri, i descomptes per a nens de fins 12 anys i majors de 65. En resum, el Park amb els ingressos aconseguits ‘d’aquesta gestió turística es destinaran a la millora del Park Güell i del seu entorn’, segons la carta que jo mateixa he rebut del meu alcalde, sóc un dels privil.legiats veins, com també ho són la resta de barcelonins que es vulguin apuntar a… el club Gaudi+BCN !

Al.lucinant. Disculpeu l’expressió, però a banda de posar en dubte si aquesta restricció és la solució més adient a la qüestió parc, arguments com el tracte discriminatori al turista segons lleis europees (ho podreu llegir millor aquí) i els tràmits i despeses afegides als autòctons, els mecanismes que s’han posat en pràctica són absurds: ara l’Ajuntament s’ha convertit en el Club Super3 i t’ofereix una entrada gratuïta diària, et te informat de les novetats amb un butlletí electrònic i t’ofereix una visita gratis l’any per la ciutat, a banda de fer-te sentir molt orgullós de ser barceloní, tot si fas part del Club, i on gaudiràs de la Cultura en majúscules!

És a dir, ara la cultura del clubbing també s’ha extès a l’administració pública d’una manera alarmant, i obliga el ciutadà a fer-se’n soci perquè es veu que vivint a ciutat i pagant els seus impostos encara no hi ha prou… Trist, molt trist. I el més greu de tot és que està esdevenint una pràctica work in progress, perquè ben aviat p.ex. el futur recinte de Sant Pau o molts altres espais patrimonials de la ciutat ens oferiran les molles d’un patrimoni que és dels ciutadans i, ben aviat, viurem en carns la típica ‘desafecció’ identitària d’un espai que fins fa ben poc ens era ‘propi’…. Cultura de clubbing patrimonial.

I això no és tot…

TMB
Els nostres estimats transports públics, especifiquem, Transports Metropolitans de Barcelona i àrea metropolitana, un consorci públic entre les empreses Ferrocarril Metropolità de Barcelona, SA i Transports de Barcelona, SA, pertanyents a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que a passes agegantades està patint una privatització, o millor dir, una pràctica de gestió privatitzada per mitjà d’una contaminació marketeriana ferotge per a recaptar ingressos, també acaba d’oferir-nos la possibilitat d’entrar a fer part del Club Jo TMBé i així els curretes ciutadans que cada matí agafem el metro amb lleganyes als ulls, ens beneficiarem d’un servei amb millor atenció, promocions econòmiques i fins i tot emocionals!!  tal i com diuen a la presentació al web. És a dir, que des del 2011 les tarifes del transport públic han patit un increment de més del 33%, ens ha obligat als ciutadans a re-pagar el servei (amb els nostres impostos habituals i amb les pujades), ens hem queixat (léase entre d’altres iniciatives p.ex. vaga #tmb51 de la qual me’n sento molt orgullosa, malgrat l’escàs èxit) i hem vist com s’ha incrementat la despesa comunicativa i tecnològica a les parades de bus o a les estacions de metro amb grans pantalles, displays d’ informació simultània, publicitària, etc. Necessari, és clar, és el progrés. Doncs resulta que ara fent-te soci del ‘clupp’ ho soluciones tot, perquè et faran descomptes del 50% a les targetes de T-Trimestre!  Algú ha entès res? Doncs jo no.

Patim, patam, patum, així ens sentim sí, quan veiem com els propis organismes públics ‘normalitzen’ pràctiques que van més enllà de la simple qüestió comunicativa, més aviat són una fòrmula de posta en pràctica d’estratègies d’empresa privada amb relació clientelar a les estructures públiques de funcionament de la ciutat, menyspreant sí, menyspreant el ciutadà tractant-lo de mercaderia turística (i parlo del turisme malentés) i no d’habitant, ciutadà-habitant d’un entorn urbà amb qual, fins ara, s’ha sentit identificat…. i està perdent l’hàbit, perquè comença a patir una gentrificació de l’administració pública a la seva pròpia ciutat.

Crear comunitat no passa necessàriament per crear clubs, obligar les persones a identificar-se i inscriure’s a serveis que potser no els calen, aquesta hauria de ser una pràctica erradicada, sobretot perquè l’administració pública està al servei de la ciutadania, no ho oblidem, i és aquesta qui hauria de crear valor públic i vetllar pel benestar i per l’orgull de sentir-se ciutadà d’una ciutat que l’ha fet seva…. Fidelitzar és simplement oferir un bon servei al ciutadà, fer-lo sentir l’espai seu, que hi participa de la seva gestió i que n’és responsable (el parc, el transport, l’ajuntament…) i punt.
Cultura de clubbing, no, gràcies!

  1. Pingback: DESTINATION BARCELONA: EL MODEL BARCELONA, TURISTA A CASA PRÒPIA | CARMΣMIX l'estraperlista

  2. No puc estar més d’acord amb el que denuncies de l’abús de la comunicació “friendly” que, en realitat, amaga altres interessos. Llegint el teu post he recordat una divertida pel·lícula (de la qual no recordo el títol) en la que el propietari d’una fàbrica tradicional de xocolata, assessorat per algun familiar o amic que havia fet un màster de gestió d’empreses, decideix contractar un expert en màrqueting per a millorar els resultats de la seva empresa (empresa que funcionava prou bé en la seva petita dimensió). Després de fer la diagnosi, l’expert en màrqueting li exposa la seva conclusió al propietari: “hem de deixar l’escala local i obrir-nos al gran mercat nacional i per a fer això hem de canviar la qualitat de la xocolata per la qualitat de la publicitat”.
    Com molt bé reflecteixen els teus exemples, aquesta perversió del màrqueting és el pa nostre de cada dia i d’ella tampoc s’escapen ni el patrimoni ni els serveis públics. I em pregunto ¿realment cal canviar la qualitat del producte/servei/experiència per la qualitat de la publicitat per a afavorir la fidelització? ¿No serà que la qualitat del producte/servei/experiència és la millor estratègia de fidelització?

    • carmemix

      Resumeixes perfectament amb aquest paral.lelisme cinematogràfic el què volia dir a banda de l’abús d’aquestes pràctiques: quan és bo, normalment és bo, no cal que es disfressi i més quan el cost pel servei és tan alt😉 Gràcies, Manel, i la pel.li no serà Willy Wonka però per explicar altra estratègia de màrqueting va genial! :)http://www.informabtl.com/2013/06/27/marketing-al-estilo-willy-wonka/

    • carmemix

      ‘perversions’, la paraula m’agrada… ‘perversions públiques’?

  3. Uns exemples molt interessants, Carme. Propostes de busquen un sentit de pertinença a un col·lectiu mitjançant la promoció d’ofertes, quasibé la compra de membres d’un col·lectiu. Coneixes exemples, per posar casos de bona pràctica, de col·lectius que realment es formin en base a una creença compartida en uns objectius? Crec que la cerca de persones afins a un projecte és la base principal de la qual ha de partir una acció de fidelització. M’equivoco?

    • carmemix

      No, no t’equivoques, és comprar un col.lectiu per força o gràcies a la fòrmula del consum. Bones pràctiques? Doncs ara mateix se m’acut la pròpia xarxa de biblioteques, que no ofereix un servei més enllà que el propi consum cultural i q repercutirà en elles mateixes. També les cooperatives de consum podrien ser un bon exemple, no deixen de ser un club, i el benefici és comunitari… En penso més perquè hi ha moltes i te les dic, però oferir un bon servei és la base de la fidelització ja que apareixerà automàticament la satisfacció😉 gràcies!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: