RECUPERANT POST ANTICS: “ÀLIGUES DE GUERRA AL SOSTRE DE BARCELONA”

turo rovira

He decidit recuperar alguns post antics que tinc d’un antic blog. Els motius han estat varis: ja parlava aleshores de temes culturals, són temes que crec encara ara poden interessar, pot ser enriquidor contemplar aquests textos des d’una perspectiva actual i també propicio la memòria històrica que tanta falta ens fa…. Ecco aquí el primer d’ells, en un nou apartat. Espero que agradi!😉


ÀLIGUES DE GUERRA AL SOTRE DE BARCELONA

16 MAIG DE 2011

Ha estat el retorn a un dels episodis més desconeguts i alhora, sanguinaris, de la guerra civil a Barcelona. La descoberta d’un dels espais bèl.lics més emblemàtics de la zona republicana en un entorn privilegiat, segurament el turó més alt de la ciutat que domina en 360 graus tota l’extensió d’aquest gegant urbà. Estic parlant del Turó de la Rovira i la bateria antiaèrea principal de Barcelona durant la guerra civil.

Fa més d’un mes la Generalitat i l Ajuntament de Barcelona van inaugurar aquest espai per a la memòria històrica de la ciutat, un espai que ha estat abandonat i ocupat per barraques durant  més de 60 anys, un racó que ha patit destrosses, escombreries i pintades i que ara, recupera part del seu aspecte original. En els  últims 10 anys, s’han organitzat 7 campanyes amb brigadistes internacionals per a la recuperació i neteja d’aquest lloc tan especial, i fins què el Museu d’Història de Catalunya no va rebre l’encàrrec oficial, no es va dur a terme el projecte museogràfic de recuperació de l’ espai, amb les intervencions arqueològiques necessàries. .. I  be, he tingut la sort de compartir una visita guiada amb el mateix responsable de la intervenció, en Jordi Ramos, col.laborador del MHCAT, el qual ha sabut transmètre’m la passió de la feina realitzada i el pes històric d’ aquest niu d’ àligues de guerra .

Barcelona és i ha estat pionera en moltes coses, també en temes de guerra, però no tal i com es creu: es parla de mites, Barcelona no va ser la primera ciutat on la població civil va ser bombardejada. Qui malauradament ostenta aquest primer lloc del rànquing mundial és la Londres de la 1a GM. I Madrid, la ciutat més bombardejada, 45 díes seguits, per la Luftwaffe alemanya. Malauradament el nou mètode de bombardeig sistemàtic contra la població civil va provocar una crisi en les noves maneres d’enfrontar-se a l’enemic, una gran i urgent crisi en el propi govern republicà i en el Ministeri de la Guerra. L’exèrcit republicà estava preparat per atacar els vaixells i avions, però des de terra cap al mar, no cap a l’aire, calia trobar alguna artilleria alternativa per fer front a les noves estratègies bèl.liques de l’exèrcit rebel i els seus al.liats, l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista.

Els enginyers del ministeri es van haver d’ inventar la manera, per això van anar a buscar canons grans i lleugers, els Vickers, i van dissenyar l’estructura que calia per fer-los anar, uns rails circulars on encastrar i fer girar la torre del canó, tota una innovació que es va perfeccionar a la 2GM. I després van dissenyar l’espai: Aquest niu d’aligues estava format per set plataformes blindades amb formigó armat i amb quatre canons Vickers a les esplanades més grans. Tot el conjunt forma una bateria antiaèrea. Hi havia una zona de comandament, els dormitoris dels soldats, el dormitori dels oficials, cuina, menjador i latrines…  un petit món a 262m. sobre el nivell de la ciutat.

Cada canó el feia funcionar un equip de 7-8 soldats, un assegut manegant el canó, altres rodant la manovella per moure’l, altres carregant i descarregant les bombes i baines utilitzades de més de 15 kg… Un treball de coordinació que durava uns segons, els justos per còrrer cap a les seves posicions i disparar. Cadascun d’aquests canons estaven orientats en direccions diferents, seguint un radi marcat per quadratures i angulacions ja que la seva capacitat de maniobra era limitada, el gir no era total, no hi havia temps, i el retorn del propi canó també ho feia impossible.

L’exèrcit franquista va cedir als seus al.liats les invasions per aire. A Barcelona li va tocar l’aviació italiana, molt hàbil en pilotar, tant que van portar de cap els pobres soldats republicans. Cada cop que venien els avions ho feien des del darrera, és a dir, des de la falda del Tibidavo cap a la ciutat, així provocaven més sorpresa, i feien embranzida per a volar al ras per sobre dels edificis de la ciutat, a molt poca alçada, així evitaven estar a tir dels canons que havien de disparar des de més amunt – i limitats d’alçada per evitar l’enderrocament d’edificis i pèrdues de vides humanes. I ho sabien molt be, els seus serveis d’espionatge estaven molt ben informats. Per la documentació trobada a diferents arxius militars i fins ben poc classificada, s’ha sabut que l’exèrcit republicà també tenia el seu propi circuit de vigilància, des del mar amb vaixells, una altra bateria al castell de Montjuic i espies en territori mallorquí des d’on sortien les esquadrilles aèrees, s’ha sabut que el lloc de comandament del Turó de la Rovira tenia exactament 30 segons per a passar l’angulació exacte de tir a cada canó disponible… una tasca de titans velocísims i coordinadisims… Potser per això en els 11 mesos que va estar operativa sols van enderrocar un avió, terrible per a la ciutat de Barcelona! Van haver crítiques des de les mateixes files republicanes? No se sap, la censura en temps de guerra actua amb eficàcia, segurament es va voler jugar més amb la imatge de seguretat que donava a la població aquest espai que no pas la pròpia efectivitat, que va ser ben escassa.

Però no tot acaba aquí, el Turó de la Rovira també és genuí no només pel propi context natural i històric, sino perquè a més amaga l’ únic fins ara ‘museu’ a l’aire lliure sobre barranquisme al món, un fenòmen conseqüència de la massiva immigració cap a les grans ciutats que es va caracteritzar per construccions febles, manca de serveis bàsics i superpoblació, la Barcelona de les barraques. Tot plegat, una visita altament recomanable!

(més a anterior post)

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: