UN NOU SANT PAU, I SOBRE MODELS DE CIUTAT

sant pau

Fa algunes setmanes vaig anar de visita amb Cafès de Patrimoni al recinte històric de l’Hospital de Sant Pau i la Santa Creu, una visita englobada dins el tema que aquest col.lectiu format per persones vinculades amb el patrimoni havia proposat per anar treballant, i amb diverses reflexions, al voltant del patrimoni en risc. La visita era un exemple plausible d’una experiència de bona pràctica en la recuperació de patrimonio en risc, de com un espai patrimonial en risc havia sabut inventar-se respectant part del seus orígens.

La visita, que va ser magnífica, ens va anar apropant al gran procés de rehabilitació arquitectònic que s’està realitzant des de fa 5 anys, respectant al màxim els principis de modernitat tecnològica que el seu autor, Domènech i Montaner, va anar aplicant a la seva construcció durant els anys 10-30 del passat segle, però amb visió i usos contemporanis. Fins ara s’ha realitzat la rehabilitació de 7 dels 11 pavellons originals de l’arquitecte – els altres els va acabar el seu fill, sense haver pogut executar els 48 que estaven previstos en el projecte inicial, abans de la construcció del nou hospital tot el recinte ocupava 13 illes de casa de l’Eixample-. La visita ens va permetre veure el work in progress de les obres de rehabilitació, admirar de primera mà -per no dir ‘desfer-nos’ d’emoció, un sentiment in crescendo a mida que anàvem descobrint nous pavellons, sales, despatxos –les meravelloses volumetries, esgrafiats, rajoles, terres, passadors fets pels millors artesans d’arts industrials aplicades, escultures d’en Pau Gargallo o Eusebi Arnau i la nova arquitectura decorativa d’interior.

A banda de la rehabilitació d’aquest únic patrimoni arquitectònic i històric, declarat patrimoni de la humanitat l’any 1997, també va ser molt interessant escoltar les explicacions sobre el procediment del nou pla d’usos d’aquest recinte, que passarà d’haver estat el recinte hospitalari innovador dels anys 30 de la ciutat de Barcelona i exemple de modernitat europea a un recinte especialitzat en la recerca i innovació en els àmbits de la salut, l’educació i la sostenibilitat, un viver d’organismes internacionals i institucions com l’Institut Internacional de la Universitat de Nacions Unides, l’Agència de l’Aigua fins ara amb seu a Nairobi, el nou espai de la Casa Àsia o l’Institut Forestal Europeu. Tampoc s’acaba aquí, amb tota la col.lecció de què disposen, es condicionaran espais per a un futur recinte expositiu i s’obriran zones d’interès artístic, per la qual cosa esperen convertir-se en un nou pol d’atracció turística de qualitat.

Amb la visita i la xerrada posterior que es va centrar en aspectes relacionats sobretot en aquest nou pla d’usos, destacaria algunes qüestions que em semblen rellevants, si més no em deixen amb alguns dubtes malgrat comprendre la complexitat del projecte:

– El finançament: La Fundació Privada de l’Hospital de Sant Pau  és l’òrgan gestor del recinte. Hi participen com a patrons i inversors la mateixa Fundació, el capítol catedralici, la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i fons Feder ministerials. També s’alimentaran dels lloguers dels pavellons, amb cessió d’usos de 6 a 20 anys. Han gaudit d’esponsoritzacions com Endesa per la il.luminació de la façana, i no descarten recorrer a més. Encara manquen 70 milions d’euros, recursos que permetran acabar la rehabilitació de tots els pavellons centrals i l’adequació de la zona ajardinada, és a dir i si no ho vaig entendre malament, per a l’obertura de portes.

– La museització. L’espai expositiu tindrà una part que allotjarà la seva col.lecció i una altra que es llogarà per exposicions externes. La museització del seu espai estarà dedicada al modernisme, on volen que hi hagi molta peça original i poca digitalització, amb plànols, aqüarel.les, motlles dels mestres artesans i de l’arquitecte. En un futur proper volen desenvolupar una càtedra de rehabilitació patrimonial.

– Usos turístics i culturals. Volen esdevenir un pol d’atracció turística de qualitat amb l’exposició d’alguns dels espais rehabilitats i la zona museitzada. Volen rebre un màxim de 700.000 visites l’any. Disposaran d’una entrada turista, una tarifa per famílies, un carnet de benefactor amb determinades visites gratuïtes l’any i jornades de portes obertes. Els pavellons on hi faran seu els organismes internacionals estaran tancats al públic per motius de seguretat (pavelló de Ntra Sra. de la Mercè, Sant Llorenç…). Hi haurà un auditori soterrani a l’entrada principal més altres més petits als laterals, amb un pati de butaques de 700 localitats preparat per a espectacles i congressos.

Sabem que encara han de decidir moltes més execucions, també aniran fent canvis a mida que vagin veient reaccions i resultats, per la qual cosa el projecte és un procés encara en evolució. Malgrat tot, l’estratègia és clara, passa de ser un recinte per a usos clínics (ara ja existeix també el nou Hospital de Sant Pau en una cantonada dels terrenys) a un pla de gestió estructural polivalent, amb serveis de recerca i representació diplomàtica i d’ongs, però sobretot orientat a l’explotació turistica de gestió privada. I aquí és on em vénen alguns neguits:

– Sant Pau fins ara era un recinte obert, l’hospital de referència del barri i de la ciutat, un espai on hi havia atenció clínica però també zona pública ajardinada. Ara serà un recinte tancat, amb zones no visitables i zones visitables permeses prèvia entrada.

– Gran part dels recursos utilitzats són d’origen públic. Entenc que hi haurà cessió d’espais i altres per a compensar el patrocini. També se sap que la fundació passa per un moment financer delicat, amb suspensions de pagament, aplicació de retallades sanitàries, i el pressupost inicial del projecte ha augmentat.

I amb tot plegat, aquest exemple es referma en el nou model de ciutat que l’administració i el teixit empresarial imposen a Barcelona des de fa uns anys, amb polítiques orientades a la recerca d’ingressos en el sector de serveis, de beneficis producte del turisme massiu –el nou moll pels grans creuers p.ex.-, a l’explotació massiva dels espais patrimonials de gestió privada i pública (Casa Batlló, Sagrada Familia, el nou model de Park Güell…) amb l’aplicació d’entrades de pagament o el seu encariment, aplicant-les en alguns casos a recintes abans d’ús públic obert, amb zones d’aparcament cares… No puc evitar de pensar que cada cop més estem anant cap a un model de ciutat monumental assèptica, cap a una ciutat de mira’m però no em toquis, amb la conseqüent pèrdua d’identitat accel.lerada dels seus ciutadans, en definitiva cap a models insostenibles fruits de resoldre situacions de crisi presents però sense mirar cap a mitjà i llarg termini, cap a un futur sense seny i amb rauxa…. Hi ha molta xixa, sí, molt a parlar, a repensar, i ho farem després de vacances, que cal.

I malgrat tot, la nova rehabilitació del recinte històric de Sant Pau mereix el reconeixement de la teva visita, t’impressionarà, paraula!

Un Comentario

  1. Pingback: Sant Pau, primers apunts | CARMΣMIX l'estraperlista

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: