SOBRE CERCLES CONCÈNTRICS I RENTADORES

trucos opticos
Fa molt que estic començant, esborrant, recomençant aquest post i molts cops m’he plantejat deixar-ho estar, estic convençuda que les meves reflexions no porten enlloc, però avui assistint a les jornades d’Interacció organitzades per l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, i malgrat que he sortit d’allà amb la impresió de què es volen fer esforços i canvis de format per a crear espais de reflexió per als gestors culturals, he marxat una mica embotinada i amb ganes de donar-li voltes, m’ha donat la sensació de nas que encara ens trobem en el mateix lloc, parlem, debatim, però sempre acabem en el mateix punt, com quan engegues un programa de la rentadora, te n’adones que falta una peça de roba, la poses i tornes a començar el programa, un reset que no esborra la memòria.

Malgrat que treballo a l’administració pública encara no acabo d’entendre molts dels mecanismes de funcionament que s’han establert: no entenc que les administracions més properes a la ciutadania, les que posen en pràctica les polítiques culturals de proximitat més immediates i les què assumeix cada cop més competències, els ajuntaments, siguin els què menys força tinguin, malgrat els errors que cometen. No entenc que acabin rebent amb comptagotes d’administracions que estan per sobre d’ells els recursos que els hi corresponen, i que tot plegat s’acabi convertint en una relació ‘clientelista’, cosa que també he observat en els participants, taules i ponents, així com fets paradoxals interessants, com comissions d’arts escèniques que proporcionen espectacles a la carta (amb els mateixos percentatges de descomptes) a espais escènics que s’ho poden permetre ( la majoria no, per la qual cosa no existeix igualtat d’oportunitats) i que desprès s’aixopluguin en associacions de gestió privada que continuaran igual gaudint d’aquestes condicions. Tampoc entenc que una Diputació de Barcelona que hauria d’englobar tots els municipis de la provincia, no englobi Barcelona ciutat, allà sempre m’ho han venut com què Barcelona és un cas apart, almenys en Cultura. No entenc que en unes jornades de Cultura la part patrimonial estigui tan poc representada (almenys quant a la presència de tècnics), desconec també si han estat convocats o no. I tampoc no entenc com el propi sector cultural practica tan sovint l’etiquetatge i la segmentació: tu treballes en arts escèniques, jo en arts visuals, tu en patrimoni, vosaltres en biblioteques, per tant som diferents quan de fet tots ‘gestionem’ en cultura, per la qual cosa tots som del mateix sector. Ni tampoc com sovint ens creiem tant el paper d’administradors de continguts culturals dels nostres ciutadans, sentint-nos cicerons, enlloc de pensar que el quotidià, els canvis socials, la revolució tecnològica obliga a capgirar el paper paternalista que fins ara l’administració ha exercit i convertir-nos en el què per a mí és de calaix, som uns simples catalitzadors que el què hem de fer és posar al servei dels ciutadans els recursos que són seus, com també les supraadministracions haurien de fer amb les què estan en primera línia i saber qui està al servei de qui , la localitat alimenta la globalitat, el glocal. Potser és que també hauríem de fer una mica més d’autocrítica i refer tot de cap a peus en benefici d’una gestió pública més directa, de kilòmetre 0…

Stairway to the public administration heaven
Ara anem tirant cap amunt a l’escala administrativa, comencem amb un eufemisme i juguem a un joc, diem-li cartografia social: la cartografia social engloba unes tècniques d’investigació basades en mapes socials on s’ubiquen estratègies de disseny per a poder expressar, o ‘retratar, allò que es troba en un espai, i així comprendre millor la vida social d’un territori. Visualitzant el resultat d’aquests estudis es poden interpretar les dinàmiques i les relacions entre els diferents participants d’aquest espai en xarxes, cercles concèntrics, nodes, rizomes i mil teixits més.

Observant el nostre territori en el camp de la cultura, en els últims temps s’han creat noves xarxes i circuits l’objectiu dels quals és bàsicament unir esforços i compartir alguns serveis per a generar sinèrgies i estalviar recursos, i no tant sols per motius de la crisi actual, sino també per a trobar mecanismes de defensa contra la centralitat cultural del monstre Barcelona, ja que la majoria d’aquests circuits s’han establert fora d’aquesta àrea d’influença (léase alguns exemples i sense filar molt prim, ja que els interessos d’uns i altres difereixen molt, com el circuit A-Petit, els Amics del Teatre o el consorci Transversal). Però és que encara hi ha de més greu, també estem obligats per les polítiques que es practiquen des del màxim organisme, és a dir, la Generalitat de Catalunya. I ho sento, no estic parlant per parlar, aquesta practica reiteradament una estratègia centralista i etnobarcelonista, quan el territori que l’ocupa és molt més ampli. Il.lustrem-ho amb exemples:

(Tot seguint el pla estratègic de Cultura 2021, que ja vaig explicar en un anterior post, Estrategitis)

1. El nou pla de museus de Catalunya, un pla vertebrador territorial del patrimoni cultural que englobarà tots els espais museístics en 4 grans constel.lacions liderades per 4 grans museus (tots a Barcelona capital) que ajudaran a ordenar el mapa territorial, o com diu el mateix pla a ‘identificar constel.lacions per a minimitzar els problemes derivats de la dispersió de museus al llarg del territori’.
2. Centres artístics, també reordenació i crec recordar que actualment paralitzat (corregiu-me si malament)
3. Els projectes de projecció internacional, o per atraure públic estranger a Barcelona oferint quantioses ajudes econòmiques o reordenacions urbanístiques a canvi d’imatge internacional, com els festivals de música estratègics tipus Primavera Sound o Sònar, o el futur projecte museístic de l’esplanada de Montjuic, creant una espècie d’Illa dels museus a la berlinesa i en fase inicial.

Per tant, si des del propi Departament de Cultura es prioritza per sobre de tot el valor econòmic de la Cultura, el conseller de Cultura a l’inici del seu mandat, fa dos anys, durant el 15è aniversari de l’ICUB, declara amb irresponsabilitat que Barcelona és el motor de la cultura a Catalunya, o fa dos mesos anuncia la creació d’una fundació per aportar recursos privats a la Cultura, la Fundació Catalunya Cultura, que recorda tant a nom de banc (com deiem amb alguns col.legues twitaires de pota blava), aleshores on anirem a parar, o a on ens estan portant? I quina és veritablement la funció de la cultura i el paper que ha de jugar l’administració pública segons la nostra màxima institució representant?

Ara, i fent un petit exercici d’esforç mental, contemplem des d’adalt aquesta massa estructural que se n’ha format de tot plegat – com en un plànol en picat – és com una piràmide esctructural en cercles concèntrics que giren al voltant d’un punt fixe al centre, una espècie d’espiral hipnòtica que es va movent… És a dir, podríem acabar dient que (d’una manera una mica sui gèneris) cada administració genera moviments estratègics concèntrics, i que encapçalades per la Generalitat, creen com uns arcs imaginaris de cercles que van disminuint progressivament en radi fins arribar a la presa, o a l’enemic seguint les tàctiques de guerra franceses, com quan Napoleó va aconseguir destruir l’exèrcit austríac a Baviera en un sol dia a base d’anar ‘estretant’ el cèrcol… Estratègia militar aplicada des de les administracions a la cultura de base!

I sí, per sort també hi ha molta vida cultural fora d’aquest entorn institucionalitzat, però encara no suficientment forta per a trencar aquestes dinàmiques que imposen les nostres administracions, i l’estratègia de la qual sembla va provocant una selecció natural que anirà fent desapareixent la molta vida cultural i de qualitat que també es genera des de la perifèria, mancada de grans marques i noms, però obligada a oferir i fer cultura amb els ciutadans que demanen d’aquests serveis.

Com deia al principi, serà que dec estar molt espessa i cansada, però no entenc gairebé res, segurament m’hauré deixat hipnotitzar pels poderosos cercles concèntrics, em sento com enmig d’un laberint donant voltes de centrífuga dins una rentadora!

  1. Pingback: ‘TARRACO VIVA’, QUAN LES PEDRES PARLEN… | CARMΣMIX l'estraperlista

  2. Yrene

    Ostres, déu n’hi do, Carme!! Prometo fer una segona lectura perquè aquí hi ha molta teca! Però de moment dues coses “a bote pronto”:

    1. Merci x citar el post de Miradas. Un apunt: l’autor és en Santos M. Mateos, i no pas jo. Això és molt important😀

    2. No creus q en aquestes trobades anem aempre els mateixos de sempre, ens retroalimentem amb les idees en les quals tots creiem, però després passa que els que decideixen o bé no hi són, o bé no pensen com nosaltres. I al final tot és una mica frustrant.

    3. És cert q hi ha molta activitat més enllà de Barcelona però també ens ho hem de creure. A tall d’exemple: dijous sant vam voler anar al Muse d’Història de L’H. Doncs bé: tancat. Un dia q la gent té x anar a veure una expo, tancat. I cap avís! I mira, aquestes coses fan que un usuari/visitant rebi mala imatge del centre en qüestió i faci q potser no hi torni més. Ja sé q és un tema de recursos, però de vegades no sempre és això. Però clar, l’excusa és fàcil i perfecta!!

    Repeteixo, rellegeixo el teu post i si cal opino alguna coseta més.

    Gràcies!!!

    • carmemix

      Yrene, gràcies pel comment, i no et preocupis, no hi ha pressa… Penso que hi ha moltes coses a dir i no, la veritat és que crec que la única forma d’arreglar-ho tot és ‘deconstruïr’ i tornar a construir les nostres institucions… i les nostres mentalitats de ‘constructors’ en cultura, potser ens cal arramangar-nos agafar els pics i començar a cavar fonaments nous!😦

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: