CRÒNICA D’UNA APP ANUNCIADA

MobileBillionMonkey by brianmicklethwait

L’altre dia vaig tenir la sort de poder assistir a un Curs sobre smatphones, apps i patrimoni que organitzava el LPTC (Laboratori de Patrimoni i Turisme Cultural) de la UB i Ibertur i impartit per StoaApps. Els companys que m’hi van acompanyar al llarg de 3 intensos i profitosos dies eren tots professionals en gestió del patrimoni de la Generalitat, de la Diputació de Barcelona, de museus de l’administració local, privats i ens d’investigació.

El meu interès per estar al dia dels recursos tecnològics aplicats a la comunicació i a la cultura em va empènyer a fer aquest aprenentatge intensiu que em va permétre escoltar i prendre nota, fer observacions, plantejar-me dubtes i analitzar i valorar les aplicacions que aquesta eina, les apps, poden tenir en la funció primària de qualsevol espai cultural per comunicar els seus continguts als seus usuaris i fer-los encara més atractius. El què vaig anar escoltant al llarg del primer dia ja em van permetre fer una primera valoració sobre aquest instrument: les apps són un recurs, un vehicle catalitzador entre els continguts i els usuaris o tan sols un suport més de promoció?

A partir d’aquí i per trobar resposta a aquesta pregunta, plantejo un resum de 12 punts d’allò que més destacaria de aquesta full immersion de coneixements sabuts i adquirits en l’entorn dels terminals smartphones i apps aplicats al sector cultural:

1. L’evolució tecnològica ha estat espectacular aquests últims anys, tant en telecomunicacions 3G o 4G, com en els dispositius smartphones per tant, ens agradi o no, el mòbil s’està convertint en l’eina de referència de qualsevol ciutadà, amb la qual es comunica amb el seu entorn: consulta el correu, parla per les xarxes, mira el temps que farà o busca el destí de les properes vacances, en resum, un miniordinador indispensable per a estar en contacte amb tothom i tot el què li interessa. Així és un fet inevitable, agradi o no. (un exemple, observa el metro de Barcelona un dia qualsevol, més de la meitat dels usuaris estan ‘enredats’ amb els seus dispositius…)

2. L’evolució històrica dels suports de consulta dels entorns patrimonials ha anat des de la guia llibre de paper, les audio-guíes (un exemple de la primera al Stedelijk Museum amb Philips, al 1952) fins a les pda’s i les apps mòbils, per la qual cosa es confirma que l’home contemporani (i no) ha tingut de sempre la necessitat d’explicar i d’interpretar allò que està veient, o és a dir, el principi primari de comprendre els elements que l’envolta per a poder sobreviure, per a posar-nos filosòfics. Així que tal i com diu Manel Miró, l’app és ‘un instrument primari d’interpretació i no sols una eina de promoció’, cal tenir-ho en compte, sobre tot per adonar-nos de l’enorme potencial aplicatiu.

3. L’app i el mercat de les apps són un negoci, per la qual cosa es multiplica la competència, cal legitimar els continguts i fer un gran esforç en promoció per a ben posicionar-se i ésser rellevant, si pots! (i per ara, de moment, no tocaré la criba que això suposa). El posicionar-se també representa saber on vols arribar i escollir l’orientació del producte més adient: vols una app informativa, d’apropament previ i descarregar-te-la abans, o una app per interactuar in situ i/o per a donar informació complementària? Un exemple, la ruta per la ciutat medieval de Montblanc.

4. El dispositiu smartphone permet una major interactivitat, per la qual cosa per al bon funcionament d’una app es necessita d’un entorn infraestructural amb unes condicions adequades (xarxes, wifi…) i d’una complementarietat tecnològica (realitat augmentada, geolocalització, qr’s, nfc…) que li permeti enriquir el joc interpretatiu de l’espai patrimonial al qual s’hi refereix. Tota aquesta tecnologia convida l’usuari a ser-hi de moltes maneres, entre d’altres a ser el protagonista del seu propi recorregut, així que la gamificació és fonamental ja que és la tècnica de captació més convenient per aquesta fita. Un exemple absolut de gamificació, el Magic Tate Ball de la Tate Gallery.

5. Una aplicació mòbil és un suport més que pot suposar un estalvi important en l’ estratègia comunicativa d’un museu, però no pot ser l’element principal sense una correcta promoció de màrqueting que permeti que es coneixi i que se’n faci ús, els resultats podrien ser molt decebedors.

6. Quin és el present més immediat i el futur més proper? Doncs sembla que anem cap a les apps col.laboratives on l’emissor ja no sols envia sinó que rep del receptor informació que permetrà canvis en el contingut de la pròpia aplicació, mitjançat aquesta participació col.lectiva (els mapes de codi obert Streepmaps són una de les eines amb les quals es basa l’app del Main Limes Museum a Alemanya). I quant al mòbil, el dispositiu estrella, i la irrupció de les tablets de diferents polzades va portant al mercat cap a la fabricació de dispositius cada cop més híbrids (ex. El Notes de Samsung).

I d’entre els ponents que van venir a exposar els seus casos hi havia representants de l’administració local com l’ICUB o del Museu Picasso, de la Direcció Gral. de Patrimoni de la Generalitat o d’organismes independents d’open data com la Vikipèdia:

1. El Museu Picasso (representant  per A. Guarro) va iniciar un procés planificat que volia posar en valor les tasques d’investigació i de difusió de la seva col.lecció, més proporcionar informació prèvia a la visita, per la qual cosa van crear una app Museu Picasso que fa part del seu pla de comunicació i que ha estat la primera d’un museu a l’ Estat espanyol, malgrat que actualment sols contempli una sola plataforma IOS i no estigui actualitzada tecnológicament parlant per manca de recursos.

2. La Dir. Gral. Patrimoni de la Generalitat (representada per Albert Sierra) va començar a treballar temes de mobilitat conjuntamente, és a dir, en xarxa, i un dels seus productes estrella recent és l’app Monuments del Museu d’Història de Catalunya.

3. L’ICUB (representat per l’equip de Creativitat i Innovació ) va ser potser la intervenció que més em va impressionar, perquè la seva estratègia es basa en oferir productes d’interès públic: ens van explicar l’aposta de la institució per les apps, per l’ús de l’opendata i per contemplar les aplicacions mòbils com a servei públic, és a dir, fan això perquè abans han valorat que pot resultar útil al ciutadà, és d’interès públic i segurament es podran estalviar recursos públics ja que ens podrem estalviar costoses campanyes de comunicació. Exemple d’opendata, la Carta Arqueològica, d’apps Barcelona Visual i estan preparant una sobre art al carrer.

4. La Viquipèdia en canvi (representada per l’Àlex Hinojo), considera que els continguts oberts i participatius són fonamentals, així que si l’app és una eina tancada, aquesta no te futur, per la qual cosa convida a modificar el concepte d’app com a compartiment de continguts tancats i facilitar aquesta obertura participativa.

I quines són les meves conclusions després de 3 intenses jornades plenes de novetats, punts de vista contrastats i idees mil que et giren el cap? Doncs bàsicament dues, per a donar una xifra i resumir al màxim:

La irrupció de la tecnologia ha estat com una nova revolució industrial, i representa un canvi de paradigma absolut en les maneres de treballar i de relacionar-se amb la institució patrimonial: ara el terminal mòbil és del visitant, tot a partir d’ara serà diferent, l’accés, la compra de l’entrada, el lloguer d’un dispositiu que ara potser no caldrà, la informació que s’endú, és a dir, ‘reviurà’ una visita a posteriori. Per tant, per a l’usuari una app li permet fer un ús en absoluta llibertat, sense barreres, ja que pot escollir l’espai des d’on utilitzar-la, el temps, i el dispositiu des del qual veure-la (smartphone, tablet…), és una experiència molt més personalitzada! (el canvi tecnològic s’explica molt bé a Conectando Audiencias d’Asimetrica)

L’aplicació de les apps a l’administració pública. Caldrà demostrar que l’alt cost inicial suposarà un estalvi i que en poc temps es pot rentabilitzar, malgrat els riscos que comporti la velocitat amb la qual el món tecnològic es vagi posant al dia.

Ara la tasca és nostra, sobretot per a les administracions que disposem de pocs recursos i d’infraestructures departamentals molt rígides, poc empàtiques i susceptibles de que els envaeixis competències… En fi, caldrà ser-hi en aquesta lliga, i de la manera més intel.ligent i beneficiosa per a tothom…. Crònica d’una app anunciada.

  1. Gracias a tí por tu comentario; Sara, se intenta escribir para que tenga interés, aunque a veces analizar lleve tanto tiempo!😉

  2. Carmen muy interesante todo lo que has comentado en el post, sobre todo los link con ejemplos de utilización de app, porque aunque nos lo cuentes, nada como verlo y experimentar con ello😉

    Me ha interesado sobre todo el apartado 6. Las app colaborativas. No conocía ese proyecto, y la verdad, me encanta. Siempre hablamos en twitter sobre que una App, aparte de no ser una copia de la web o el folleto informativo, esta tiene que tener aparte de un buen diseño gráfico, contenido de calidad, que sea interactivo, conexión con RSS y participación. Siempre remarcamos la participación, pero casi nunca hay ejemplos al respeto. Y una buena forma de participar es colaborando. Así que gracias por este resumen del curso. Lo comparto en mi pag- de fb que me parece todo super interesante😉

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: