FENT UN CAFÈ AL GAUDÍ EXPERIÈNCIA

GAUDI EXPN

L’altre dia vaig poder gaudir d’una visita que Cafès de Patrimoni va organitzar al Gaudí Experiència
De fet, com a nova arribada a un projecte com Cafès, coneixedora de la seva trajectòria i còmplice d’una nova etapa que aviat obrirem, doncs he d’admetre que no vaig defendre gaire l’organitzar aquesta trobada, m’hi resistia d’entrada, com també em vaig resistir inicialment al títol que li vam voler donar al debat que tradicionalment es planteja, un títol que al final  pactat i acordat intranos, va quedar com a Consum cultural i comunicació… I crec que hi vam encertar bastant, malgrat tot.

Estrenant-me com a co-organitzadora vaig arribar tard (bon principi!) i em vaig perdre la minivisita que abans van fer al Parc Güell. Mentre m’hi esperava, vaig poder anar fent les meves primeres introspeccions:
– des de fora el local te un aspecte curiós, una mescla entre botiga i local nocturn, un espai bastant industrial que destaca del context dels altres edificis del carrer, un carrer que arriba fins a la porta del Parc i que és el camí natural i diari de riuades de turistes que visiten el Parc Güell.
– també des de fora, i a primer cop d’ull, l’aparador és el d’una botiga de souvenirs; un aparador molt ben presentat, cert, però d’aquells dels quals jo quan viatjo hi fujo, no perquè no m’agradin aquestes botigues sino perquè si entro sóc capaç de sortir amb coses que no necessito per a res, pur consum!

Un cop vaig entrar i em vaig esperar, em vaig adonar que realment era una botiga amb estil, feta amb gràcia, i que em recordava molt a les botigues xul.les de molts museus. Em van estar ensenyant que els productes estan fets amb materials cuidats, inspirats en les imatges del material audiovisual que hi ha exposat (intueixo que van fer un estudi aprofundit del merchandasing més adeqüat i es va fer una aposta genuïna, realitzant disseny i producció pròpia, per la qual cosa els guanys serien majors i quasi directes). També -i evidentment- em van crear molta curiositat les quatre grans pantalles omnipotents que ocupen les parets del local i que són panells animats, plens de continguts treballats i enormement interactius – toquis on toquis obres finestres, cliques imatges, les engrandeixes, les mous, llegeixes informació relacionada, jugues i actues amb la pantalla-.

Quan va arribar el gruix del grup (anècdota, hi havia més del doble dels convocats, un graciós anunci a La Vanguàrdia avisava d’una activitat de Cafès al Gaudí Ex.) ens van fer passar a un espai al fons de la botiga, una sala perfectament equipada per a descobrir i viure el sentit del 4D, és a dir, la immersió en una aventura audiovisual! I ens van projectar una cuidada producció sobre Gaudí i la seva obra, una interpretació interessant sobre el treball d’aquest polifacètic arquitecte i el procés intel.lectual que el duia a imaginar tot el seu món creatiu a partir d’elements relacionats amb la natura i un món mitològic molt vinculat amb el moviment noucentista i modernista català… A banda que hagués eliminat uns 2 min. de metratge entre un Sant Jordi i el drac que em recordava a una barreja del film 300 i estètica videojocs, clarament adreçat a un públic jove, em va agradar el plantejament de la producció i la posada en escena de tot plegat, des de les butaques mòbils i amb cinturó de seguretat per les sotregades, fins als efectes sensorials, que em van provocar sensacions suficientment distretes com per fer-me viure el què estava veient a la pantalla, una experiència 100% immersiva. I després de sortir, respirar, veure quatre coses fora, va començar el debat…

Més observacions:
– com no m’ho esperava (no vaig voler informar-me més per a no crear-me expectatives ni més prejudicis), doncs he de dir que el 4D em va fer viure una experiència sensorial que recordaré, que em va agradar el plantejament de l’audiovisual i que la funció principal del mateix, l’aspecte lúdic i experiencial, l’acomplia al 100%.
–  els continguts dels elements interactius (pantalles i 4D) estan molt ben documentats i treballats (coelaborats amb la càtedra Gaudí i en Jaume Sanmartí), són acurats (producció musical de Joan Albert Amargós i en Kitflus, un tàndem musical de qualité ) i mantenen un grau de rigor acadèmic molt acceptable, diria que superior si considerem l’objectiu principal de l’espai.
– els objectius de l’espai i els seus públics: Al debat els amfitrions ens van explicar com es va crear el projecte, com a partir d’un local que l’empresa que el gestiona (Gestmusic-Endemol) tenia, el van reformar i van realitzar tot el procés de producció fins convertir-lo en el què és ara. Em vaig quedar amb una frase que van dir i és que ‘no sabien com comunicar-lo’ (ho sento, absoluta deformació professional la meva); i és per això que vaig insistir a preguntar sobre quins eren els seus objectius i adreçats a quins públics, que no vol dir que no sabessin quina estratègia comunicativa usar per a cadascun dels targets als quals va adreçat, sino que el què més aviat pretenia era saber més sobre què volien oferir amb aquell espai. Crec que malgrat tot no em van respondre, i ho entenc, calia conservar la cuirassa d’empresa.
– el debat. El delicat límit entre el què és una oferta patrimonial, uns recursos tecnològics adreçats a entretenir, fer participar, jugar i experimentar, uns continguts molt treballats i alhora suficientment didàctics per a divertir i una proposta 100% comercial com és una botiga de merchandising gaudinià d.o., la línia fronterera fins arribar al consum cultural. Jo, ara mateix i després de reconèixer allà que anava despistada sobre en quina banda m’hi posaria, crec que ho tinc bastant clar, com deia una companya tremendament crítica, no et deixis enganyar pel maquillatge, i afegiria, i més si és Estee Lauder!
– l’espai. Crec que la distribució física de l’espai és fonamental per entendre l’objectiu real i el públic objectiu principal del projecte: al davant hi ha el mobiliari de botiga i els productes; als costats les magnífiques i enormes pantalles tàctils i interactives i al darrera i al fons, l’atracció del 4D, la priorització del què hi ha al davant determina el sentit mercantil del local. La ubicació, a 100 metres de l’entrada del drac del Parc Güell i al carrer del trajecte principal de la romeria diària de turistes, més de 4 milions l’any (!), també.

Quines han estat les meves conclusions?
Ens trobem davant d’un intel.ligent projecte empresarial de màrqueting turístic d’alta gama, adreçada a tots els públics turístics i el contingut del qual és un recurs patrimonial, per a dir-ho d’alguna manera, sobre el senyor Gaudí i la seva obra… A partir d’aquí podriem discutir si és de rebut ‘vendre’ continguts patrimonials a qualsevol preu (perquè és del què es tracta, en el sentit més estricte o figurat, és a dir, que hi hagi un receptor final, i que ho agafi, de la manera que sigui), des del més pur objectiu consumista, o des de la vessant del compartir i divulgar coneixement, treballar des d’una experiència únicament d’oci o des d’una experiència d’aprenentatge cultural, de sobre quins són els límits per a batejar qualsevol actuació de ‘cultural’, etc. però de totes maneres, sóc de l’opinió que un projecte comercial plantejat des de la intel.ligència és un projecte interessant, adaptat al sector que sigui, si hi suma!

Potsconclusions.
– Agradi o no agradi, la tecnologia, els recursos comunicatius que interactuen amb els ciutadans, que els fan cocreadors i partíceps i que els envolten d’una sensació experiencial única, aniran cada cop més discriminant l’interès del consumidor cultural (actiu o passiu). És per això que recomano anar a fer-hi una visita, per a què et creis opinió o confirmis la què ja tens.
– Sóc una declarada defensora del concepte cultura com a dret, que la cultura és coneixement, que la cultura és llenguatge social, que la cultura està inevitablement lligada al propi sentit de societat, que la cultura és creació i que tots som creadors, que la cultura la fem tots i no només les indústries culturals i que l’administració pública ha de fer de catalitzador i garant de tothom, que la cultura existeix a Barcelona i també fora de Barcelona, però la cultura també és entreteniment, consum i oci, així que si identifiquem la cultura com a concepte ampli i ens diuen les coses pel seu nom, doncs molt millor, benvingut sigui també.

Obro foc i deixo el debat obert, o el continuo, per aquí he trobat uns apunts sobre la mateixa experiència i uns comentaris bastant interessants, d’en Daniel Zapater (i aquest, d’en Manel Miró que acabo de recordar, que parla sobre una creença més abstracte, sobre patrimoni autèntic i no autèntic, una molt bona reflexió, i adeqüada)…. Fins la propera, cafeteros!😉

  1. He deixat uns dies a guaret la resposta al teu post. Volia desprendre’m del “pic d’eufòria” que sempre comporta visitar un lloc nou. Amb la calma, segueixo pensant el mateix: es tracta d’un negoci turístic i no d’un centre cultural. El punt diferencial seria que és de qualitat, amb un contingut elaborat i presentat amb un format espectacular (una atracció dins d’un espai tancat). Però atracció turística al capdavall.
    Felicitats, again, pel teu súper blog!

  2. Hola Carme, encara que us dies tard, et volem agrair aquest post i totes les teves opinions i aportacions entorn Gaudí Experiència. Ens alegrem molt que la visita a Gaudí Experiència hagi estimulat debats tant interessant com aquest o el del blog de Cafès de Patrimoni: gràcies a tots per les vostres opinions! Per a nosaltres ha estat d’allò més enriquidor obrir les portes a un grup de professionals del sector cultural i gestors del patrimoni com vosaltres, sempre disposats a debatre, opinar i aportar.
    Gràcies de nou, doncs, per una trobada tan enriquidora.

  3. És significatiu que la primera impressió que tinguis quan hi arribes i hi entres és que es tracta d’una botiga de souvenirs, encara que aquí aquests estiguin fets amb gust.

    Per cert, una gran frase i una gran veritat per acabar el post: “Un projecte comercial plantejat des de la intel·ligència és un projecte interessant, adaptat al sector que sigui, si hi suma!”. Tant de bo hi hagués més projectes comercials amb cara i ulls i fets amb rigor al sector del patrimoni! Potser no aniríem tan apurats!

  4. Molt bona anàlisi! Subscric el Sant Jordi espartà de “300”…i recomano la visita al Gaudí Centre de Reus (mal em pesi la localització : ), on tb hi ha un altre audiovisual 2D millor treballat i més complet.

    • Oh, gràcies Daniel pel teu comentari i… em sap greu haver llegit tard el teu post, però millor, així no anava amb idees preconcebudes… Quant al Gaudí de Reus m’entra curiositat… saps quants cops he estat a la porta i no he entrat mai? (l’entrada em fa enrera, i crec que és 1llàstima perquè cada cop sento parlar millor d’aquest espai, oi?) Salut i gràcies per la teva participació, aviat ens veiem i coparticipem, amb mi o amb Cafès, chi lo sà!😉

  5. carmemix

    Gràcies pels teus comentaris, Joaquim, va ser una visita extra i al final molt interessant, oi?🙂
    Be, Cafès ho hauria de ‘tastar’ tot, així ens lliurem de prejudicis i obrim nous horitzons, malgrat que com veus també a mi em va afagar ‘desprevinguda’, però ha estat benvingut! Jo? Fa tens que hi participava, temps que em vaig oferir, i temps que hi vaig ser-hi intermitentment; ara, creuem els dits, espero ja de manera fixe, i amb moltes ganes d’aprendre de la interessant experiència passada de Cafès i de la nova etapa que estem per a començar, esperem que encara més participativa on i offline…. Novetats properament anunciades!😉

    • Jo personalment hi crec molt amb Cafès de Patrimoni.
      Ens anirem veient doncs des de fa temps porto barrinant en crear un Associació pel Foment de la Cultura cap la Sostenibilitat de la Societat (Smart’s Citizens), i ara ja, li vaig dir al Vàngelis i al Victor que la constitueixo en la major brevetat, i Cafés de Patrimoni i Territori Obert hi tenen un rol important.
      Bona tarda de diumenge.
      Salut
      Joaquim

  6. Joaquim

    Trobo el comentari molt elaborat i descriu perfectament les sensacions que reps quan descobreixes aquest espai. La veritat, quan vaig arribar no vaig dir res, però em vaig acollonir doncs creia que en Vàngelis s’havia tornat boig. Després vaig anar-hi entrant per al final agradar-me tant el format com la manera de presentar la informació tot donant peu mocional per seguir cercant el Coneixement.
    Combrego amb tot el que dius.
    Per altre banda no ho sabia però em sembla una gran idea que entris a formar part d’aquesta marevella amb gran futur dita Cafés de Patrimoni. No fa gaire vaig fer un Twitt cridant al vent la gran força d’aquests cafetaires, sobretot perquè són gent intel-ligent i amb molt de criteri. Si, Criteri; allò que pràcticament ja no existeix. Salut i fins aviat.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: