‘ABANS DEL DILUVI’, TOCANT L’ÀNIMA AMB ENTUSIASME

Mesopotàmia baixa

Fa més de 4.000 anys, entre les fèrtils ribes dels rius Tigris i Èufrates, va nèixer una civilització que des de gairebé la foscor va crear l’escriptura, el càlcul, l’urbanisme, les lleis, el comerç, que va fer crèixer imperis com l’acàdic, d’Ur, l’asiri, que va construir ciutats-estat com Babilònia, Mari o Uruk i va deixar nota de les primeres llengües com l’acàdica o la sumèria. Un territori hostil que va esdevenir l’orígen del concepte ‘civilització’ i cuna de la civilització a Europa i part d’Àsia, i malgrat tot, un gran desconegut, una terra que no va començar a ser excavada fins a ben entrat el s. XIX… estem parlant de Mesopotàmia.

I amb una introducció tan suggerent, qui deixa passar l’ocasió de visitar una de les exposicions més esperades, que reuneix en un sol espai peces exquisides, de fina factura i estranya procedença, rares a casa nostra i deixades en prèstec pels museus més destacats del món en civilitzacions asiàtiques com el British Museum, el Louvre, l’Alte Nationalgalerie o el Metropolitan? Jo no… I no va ser sols aquest el motiu, més aviat va ser un atac de nostàlgia per tornar a veure part d’aquella civilització que vaig poder gaudir anys enrera visitant el Museu Nacional de Damasc i Mari, un petit homenatge a una terra siria que em van ‘tocar’ l’ànima. Així que en un dia de la setmana passada, de pluja i poca gent vaig anar a visitar “Abans del Diluvi”.

Mirada en plànol general, anàlisi ràpid sobre la distribució de l’espai i càlcul aproximat del temps que duraria la meva visita: una hora. Primer error. I entre la nostàlgia, la novetat i l’emoció em vaig deixar dur per l’instint més primari i vaig fer una foto. Segon error, i amonestada pel vigilant de la porta, semblo una novata! Em torno a resituar i transportada un altre cop per una estranya atmosfera començo a fer fila, una intensa sensació d’entusiasme comença a envair el meu cos…

Què en destacaria de tot plegat?
Doncs varies qüestions em van cridar l’atenció:
– la proposta expositiva. Basada en explicar la civilització sumeria a partir d’un recorregut lineal per diferents espais temàtics acotats per vitrines i gran plafons blancs, tracta temes com habilitar l’espai, els amulets contra la destrucció, els orants, el llegat sumeri, el temple, ordenar i edificar, etc. i acaba en Sumer i l’art contemporani. En cadascun d’aquests espais temàtics s’hi exposen peces magnífiques de diferents materials que il.lustren el tema i s’acompanya d’eines comunicatives que completen la informació exposada. Una posada en escena impecable i completada amb tallers, debats i conferències al voltant de la mostra.

– el concepte de la proposta. D’entrada potser indicaria un cert excés d’intel.lectualitat en el propi enfocament conceptual de la proposta, una primera impressió que no vaig poder evitar ja que hi tractava temes molt concrets, molt conceptuals i molt genèrics alhora, diferents nivells tots en un sol contenidor. Per a mi és fonamental a qualsevol exposició plantejada per al gran públic la didàctica, el fer que a primer cop d’ull l’espectador entengui per què hi ha certs continguts i determinades peces, no donar-li-ho tot mastegat, és clar, però si facilitar-li l’exercici del pensament crític sense que es perdi. I jo em vaig perdre una mica ja que inicialment no sabia si es tractava més aviat d’un enfocament temàtic, és a dir, plantejar un contingut didàctic recolzant-se en els objectes o més aviat un enfocament conceptual, si s’utilitzaven els objectes com excusa per a transmètre unes idees determinades. Entenc que es tractava d’aquesta última intenció més conceptual, sino que els comissaris em perdonin.

– les peces exposades. Tot plegat una meravella, peces finísimes, de delicada manufactura, originals, estranyes, fetes amb materials nobles, objectes peculiars per la forma i la funcionalitat: des de monedes helicoidals, segells cilindrics, pesos en forma d anec, tauletes de fang amb plànols de camps i edificis, maons rodons, encaixos de portes, idols-ull o amulets contra la destrucció, figuretes orants…

– La tecnologia i la seva funció comunicativa. Als voltants de la gran sala de més de 1.000 m2 hi havia projectats 4 vídeos documentals de les diferents missions arqueològiques, vistes de les restes del gran ziggurat i a les sales laterals altres 2 vídeos, l’un a l’estil animacio infantil exquisit que explica els origens divins de la civilització sumeria i l’altre un suggerent muntatge artístic i conceptual magnífic a partir d’imatges fotogràfiques aèrees realitzades als anys 30 dels assentaments, camps de cultiu i excavacions varies. També hi havia una animacio virtual de com era una ciutat sumeria, així com codis qr’s a cada plafó i algunes vitrines que et permetien magatzemar pdf’s que ampliaven la informació exposada, un recurs interessant de consulta a posteriori de la visita física.

Què m’ha ‘despistat’?
– D’entrada el què ja he comentat abans, la intel.lectualitat buscada o no del concepte i l’adeqüació o no per al gran públic.
L’excepcionalitat de les peces i la curiosa funció de moltes d’elles. Es nota l’esforç tecnològic de la mostra, i s’agraeix molt, però amb la riquesa de significat que tenien molts d’aquests petits tresors potser s’ha deixar passar una oportunitat única! I m’explico: per exemple, els segells cilíndrics, si junt a la peça a més d’afegir un troç de paper estampat li poses un petit video (en qr si vols) on es veu com s’agafa aquest segell, l’embadurnes de tint, fas el gest circular que toca i hi graves el troquel.lat sobre un paper, potser el visitant entendrà millor la peculiaritat cilíndrica d’aquest segell, o si fas el mateix amb els ídols-ull i ensenyes que aquests s’encaixaven entre els murs per a protegir els espais, entendràs millor el caràcter simbòlic de l’objecte.  És clar que accepto que em diguin que s’augmenten els costos o que s’han prioritzat altres elements comunicatius, és clar.
Els recursos tecnològics. Magnífics, útils, divertits i distrets, un excel.lent complement pel contingut de la mostra, una eina didàctica eloqüent i que enganxa, però al final et passa com als japonesos, que hi ha tanta cosa, tanta informació que al final no has vist l’expo fins que no et mires les fotos i llegeixes els documents, això si els trobo tots, que no sè per què alguns encara continuen perduts a la memòria del mobil!😉

Conclusions?
Malgrat l’enveja sana pel desplegament tan extraordinari de recursos, la gran quantitat d’informació i les observacions que he pogut suggerir, he gaudit com una enana: entre passar-me llargues estones davant de peces xocants, jugar amb els codis qr i mirar i remirar els documentals, els videos artístics i les animacions, he estat gairebé 3 hores immersa en un gran contenidor fosc que m’ha traslladat 4.000 anys enrera, que m’ha emocionat i que m’ha permès ampliar coneixements, he sentit l’entusiasme recòrrer el meu cos, una sensació difícil de percebre, i extraordinària i única en uns moments de crisi tan profunds i d’ànims tan baixos. Per unes sensacions així ja ha pagat la pena una experiència patrimonial amb ànima com aquesta… Enhorabona!

posdata: d’on caram han sortit aquestes imatges?😉

  1. carmemix

    Gràcies, però no nova, des del 2007 tenia un altre blog, aquest és segon i traspassat de tumblr, que no donava tant de joc, me n’alegro pel canvi, ens seguim!😉

  2. Veig que t’has passat a wordpress! Benvinguda!😀

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: