EUROPES

Aquesta setmana m’he passat pel I Congrés Europes de Centres i Plataformes de Producció, una iniciativa més que s’engloba dins el marc del primer Festival de Cultura Contemporània que organitzava La Fábrica a Barcelona.

Anem per parts. Qui són La Fábrica? Doncs una empresa de gestió cultural ubicada a Madrid que és coneguda per diferents projectes culturals com La Casa Encendida o Matadero Madrid o publicacions con la revista de tendències Matador o l’acuradíssima Ojo de Pez, un referent en els publicacions relacionades amb la fotografia. Des de fa un any, La Fábrica s’ha instal•lat també a Barcelona i aquest festival intueixo que és el seu llançament mediàtic a la ciutat. Què és aquest festival? L’organització s’ha posat en contacte amb més de 200 equipaments culturals de la ciutat i ha englobat les seves programacions més alguna iniciativa pròpia en un programa comú, tot en un pack. Una estratègia de màrqueting molt hàbil i relativament senzilla, tampoc voldria treure’ls el mèrit… Què ha estat aquest congrés? Doncs un punt de trobada i de reflexió dels centres de creació interdisciplinari més destacats d’Europa, una tendència de futur a les polítiques culturals del país – la de barrejar en un espai arts visuals, escèniques, noves tecnologies, robòtica, etc. Treballant des de l’educació, la creació i l’exhibició alhora – i que ja fa temps que practiquen al nord del continent.

Les reflexions han girat entorn la producció, la interdisciplinarietat, la relació de l’artista amb el centre, la gestió i les polítiques aplicades. S’han presentat casos com els del Gasworks de Londres, KIBU (Kitchen Budapest) o la Rote Fabrik de Suïssa. I s’han plantejat qüestions interessants: L’artista com a persona que sovint es reivindica com a individu, no com a membre d’un col•lectiu que treballa per a millorar la societat, és a dir, segurament es podria parlar sobre diferències i malentesos entre Art i Cultura. La qüestió del finançament, que són centres de creació de valor intangible, l’artista treballa sobre un procés, sobre nous llenguatges i sovint sense producte a vendre, aquesta és la dificultat que rau a l’hora de vendre a empreses i institucions aquest servei, que ja no te res a veure amb el concepte de l’’art als museus. Fins i tot s’ha comentat que són espais que donen experiències i dinàmiques socials interessants per a la societat, és a dir, són centres de recerca a l’estil dels centres d’investigació científica. Qüestions que em semblen força interessants.

No entraré a valorar què representa sentir totes aquestes informacions privilegiades de centres pioners i avantguardes per a molts que, com jo, sovint ens trobem amb realitats tan diferents, tan de cultura de base, tan perifèriques, amb col•lectius que no estan per la feina, que ja tenen prou en ocupar-se per mantenir la feina, sobreviure i divertir-se els caps de setmana, i que sentir a parlar de cultura, formació artística o artista és cosa d’un altre planeta. Tampoc m’allargaré a comentar que són iniciatives interessants però que molts cops es converteixen en ghettos privilegiats i llunyans dels seus conciutadans. Tampoc sabria ara mateix opinar sobre quin paper hauria de tenir el finançament públic en aquests espais, i si caldria tenir-ne. Malgrat tot, enhorabona als organitzadors que han estat capaços de plantejar interrogants tan interessants. Ara a esperar al proper, però si us plau, obriu una mica el ventall dels professionals assistents, que cultura, creació i art no se’n fa sols a Barcelona.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: